Estic veient moltes històries de parts aquests dies i penso en que, no he exlicat la meva.. A veure si me’n recordo be…
Recordo tenir durant l embaraç mooooltes ganes de posar-me de part. Recordo que sentia com que estava entrenant per a una competició i que tenia moltes ganes de donar-ho tot!!!
El primer part, el del Max, va anar molt bé, i aquest segon volia gaudir-lo, ara que ja sabia de que anava la peli…
Dimecres, 40 setmanes justes…comencen els dolorets…estava una mica angoixada per com faríem amb el Max..vivim des de fa poc a Altafulla i aqui no tenim cap familiar.. Així que a la mínima truco a mon pare, i li dic que quan acabi de dinar que vingui cap aqui…
Em passo tota la tarda entrant i sortint a la banyera, i passant contraccions mooooolt suaus. Sobre les 8 decidim anar cap a l hospital (com que era el segon i teniem una estona de camí….el Dídac i jo diem sempre que tenim una vida per gastar abans de parir).
Així que marxem cap al Vendrell. En arribar allà, ens aten la Ruth, em diu que nomes estic de 2 cm i que si vull un part natural millor que torni cap a casa. Em transmet una energia increïble! Vull parir amb ella!
El Dídac em proposa anar a sopar fora per alla a prop, pero com que els meus pares estan a casa, decidim tornar i sopar amb ells.Jo no tinc gana, segueixo entrant i sortint a la banyera. Em relaxa passar les contraccions posant-me aigua molt molt calenta a la panxa. Fora de l’aigua les passo a 4 potes.
Envio a dormir la meva mare, que em fa patir més que un altre cosa, amb la cara de patiment que li veig cap a mi. El Didac i jo fem super bon equip. Ell en quant veu que em poso al terra, agafa la bossa d aigua i me la posa als ronyons apretant fins que passa la contraccio.
A les 12, ja tenia moltes contraccions i molt seguides i el Didac em proposa tornar a l hospital, i si de cas, esperar-nos per allà a prop.
Al cotxe, entre contracció i contracció m’adormo…arribo a l hospital, i encara hi era la Ruth! Yuhuuu
Serien les 00.30 aprox… La Ruth em mira, (jo pensava que em diria que estava de 4 cm o i aixi) i em diu: molt be Laia, estàs de 9!
Preparo el meu fular, un que em van deixar una noia amb moooolt d’amor per a parir. Em posen una via que lo únic que fa es tocar-me els collons. Me la posen mentre passo una contracció, beeeeeeffff quin mal!!
Llavors, estant a 4 potes a la camilla xoooooof, trenco aigües. Ve un altre noia molt maca i li veig a la cara. Miro les aigües i estan una mica tacades i m’espanto pero la Ruth no diu res així que endavant!
Començo a empényer, quin mal que fa! Recordo notar el cap mig sortit entre contraccio i contraccio…argggg
Perdo…no he dit res del Dídac en tot el part. M’animava en tot moment, sap que no pot fer res mes en aquells
Moments