Part respectat hospitalari


Estic veient moltes històries de parts aquests dies i penso en que, no he exlicat la meva.. A veure si me’n recordo be…

Recordo tenir durant l embaraç mooooltes ganes de posar-me de part. Recordo que sentia com que estava entrenant per a una competició i que tenia moltes ganes de donar-ho tot!!!

El primer part, el del Max, va anar molt bé, i aquest segon volia gaudir-lo, ara que ja sabia de que anava la peli…

Dimecres, 40 setmanes justes…comencen els dolorets…estava una mica angoixada per com faríem amb el Max..vivim des de fa poc a Altafulla i aqui no tenim cap familiar.. Així que a la mínima truco a mon pare, i li dic que quan acabi de dinar que vingui cap aqui…

Em passo tota la tarda entrant i sortint a la banyera, i passant contraccions mooooolt suaus. Sobre les 8 decidim anar cap a l hospital (com que era el segon i teniem una estona de camí….el Dídac i jo diem sempre que tenim una vida per gastar abans de parir).

Així que marxem cap al Vendrell. En arribar allà, ens aten la Ruth, em diu que nomes estic de 2 cm i que si vull un part natural millor que torni cap a casa. Em transmet una energia increïble! Vull parir amb ella!

El Dídac em proposa anar a sopar fora per alla a prop, pero com que els meus pares estan a casa, decidim tornar i sopar amb ells.Jo no tinc gana, segueixo entrant i sortint a la banyera. Em relaxa passar les contraccions posant-me aigua molt molt calenta a la panxa. Fora de l’aigua les passo a 4 potes.

Envio a dormir la meva mare, que em fa patir més que un altre cosa, amb la cara de patiment que li veig cap a mi. El Didac i jo fem super bon equip. Ell en quant veu que em poso al terra, agafa la bossa d aigua i me la posa als ronyons apretant fins que passa la contraccio.

A les 12, ja tenia moltes contraccions i molt seguides i el Didac em proposa tornar a l hospital, i si de cas, esperar-nos per allà a prop.

Al cotxe, entre contracció i contracció m’adormo…arribo a l hospital, i encara hi era la Ruth! Yuhuuu
Serien les 00.30 aprox… La Ruth em mira, (jo pensava que em diria que estava de 4 cm o i aixi) i em diu: molt be Laia, estàs de 9!

Preparo el meu fular, un que em van deixar una noia amb moooolt d’amor per a parir. Em posen una via que lo únic que fa es tocar-me els collons. Me la posen mentre passo una contracció, beeeeeeffff quin mal!!

Llavors, estant a 4 potes a la camilla xoooooof, trenco aigües. Ve un altre noia molt maca i li veig a la cara. Miro les aigües i estan una mica tacades i m’espanto pero la Ruth no diu res així que endavant!

Començo a empényer, quin mal que fa! Recordo notar el cap mig sortit entre contraccio i contraccio…argggg

Perdo…no he dit res del Dídac en tot el part. M’animava en tot moment, sap que no pot fer res mes en aquells
Moments

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.