Amb la normalització de les ecografies (malgrat els dubtes que presenta) cada cop es fa aquesta prova amb més freqüència i més aviat, especialment a la sanitat privada.
Una situació relativament freqüent de la que estem tenint coneixement últimament és la següent: dones que acudeixen a la consulta per a fer-se una ecografia estant en teoria embarassades de 8 setmanes inclòs 7 o menys, es troben amb que els diuen que el bebè està mort perquè no es veu res i/o no es sent batec del cor, i són citades en els dies inmediatament següents per a sotmetre’s a un legrat.
Succeeix que quan algunes dones decideixen esperar, “sorprenentment” el seu embaràs es desarrolla amb total normalitat i acaben donant a llum a un/a bebè de bona salut.
¿Per què passa això? El cos d’una dona, el cos humà en general, no és un rellotge. Malgrat que els càlculs matemàtics d’acord amb la data de la última regla semblin indicar una edat gestacional, pot haver passat que la dona hagi ovulat més tard, que estigui embarassada de menys setmanes i en definitiva, que no es pugui sentir el batec del cor o veure res quan li fan una ecografia, malgrat tot estigui correcte.
Per tant, ens trobem amb embarassos perfectament viables, que degut a una ecografia no indicada mèdicament reben un diagnòstic erroni de pèrdua gestacional. I malgrat que les pèrdues gestacionals són desgraciadament comuns i no són un esdeveniment fisiològic perillós, sovint la única alternativa que se li proposa a les dones és un legrat, intervenció quirúrgica que per cert sí comporta riscs i per tant, hauria de ser utilitzada només en casos en que sigui necessari mèdicament i en qualsevol cas, la dona hauria d’estar informada.
Com que es programa el legrat inmediatament després d’aquest diagnostic erroni de pèrdua gestacional per mal ús de l’ecografia, el que es produeix és la mort d’un bebè en un embaràs perfectament viable, malgrat la seva mare el desitjava. La dona haurà de passar un dol que no era tal i una operació quirúrgica que no necessitava que haurà acabat amb la vida del seu nadó perfectament sa.
Només a Catalunya les peticions d’avortament a les mútues sanitàries per “falta de batec” detectades mitjançant ecografia superen la desena per dia. Ens preguntem quants d’aquests embarassos eren viables en el moment del legrat.
Davant d’aquests fets és necessari:
– Que les dones estiguin informades i entenguin que l’edat gestacional no sempre és exacte i que per tant, en fases inicials de l’embaràs pot ser que encara no es senti batec o es vegi res mitjançant l’ecografia, sense que això impliqui automàticament la pèrdua d’un embaràs;
– Que en cas de falta de batec o sospita de pèrdua gestacional, a no ser que hi hagi altres símptomes que preocupin, entenem que no és una situació d’emergència. Es perfectament viable esperar i assegurar-se de que la pèrdua gestacional s’ha produït.
– Que en cas de pèrdua gestacional confirmada el legrat no és la única opció. De fet aquesta opció té més riscs que d’altres opcions disponibles per a terminar un embaràs en els inicis, tals com l’avortament químic o el maneig expectant.
– Que ens sembla cínic que existeixin tantes presses en realitzar legrats a bebès que estàn vius degut a un mal ús de les proves mèdiques, i en canvi quan una dona pren la decisió personal d’avortar per la raó que sigui se’ls posi impediments que retardin la intevenció.
– Que es deixin de realitzar ecografies no indicades mèdicament al principi de l’embaràs i que es facin diagnòstics responsables que no impliquin la terminació quirúrgica d’un embaràs viable.
Ens preocupa que aquesta denuncia no és una novetat. A l’any 2010 El parto es nuestro ja havia publicat quelcom al respecte, i també se’n va fer ressò l’Armando Bastida al 2015. Desgraciadament passen els anys i seguim igual, es segueixen realitzant legrats per posar fi a gestacions de bebès sans malgrat la mare desitjava aquest embaràs, per un mal i irresponsable ús de les tècniques diagnòstiques.
Testimonis
* S’han canviat els noms per a garantir l’anonimat de les dones.
“Estando de 7 semanas de gestación y con un positivo en orina, fui a visitar a mi ginecóloga, por privado, (primera visita), siendo mi segundo embarazo. En la eco no se vio nada, parecía saco vacío, y tampoco oímos latido. Nos indicó que sería un embarazo no embrionario o que había dejado de crecer y nos sugería interrumpirlo, aquí yo le pregunté si podríamos hacer otra eco o alguna otra cosa, si no era pronto. Él nos dijo que podíamos repetirla a la semana, pero que estaba claro que no seguiría adelante y que lo mejor sería un legrado. Yo quise hacerme de nuevo una eco a la semana y así lo hicimos, cuando volvimos (si, volví al mismo centro…) no se escuchaba latido, pero si se veía, me volvió a decir que en este caso parecía que había avanzado el embarazo, pero no había latido, y lo que él aconsejaba, etc. que en la mayoría de casos este tipo de embarazo no seguiría, de nuevo le dije de volver, pero esta vez a las 4 semanas, para estar de 12. Volvimos (tercera y última vez) y mi bebé estaba sano y fuerte… nos volvió a dar “malas noticias” así que decidimos, por fin, cambiar de profesional, y acudir a otro, también privado. Ahora, 30 semanas después, mi embarazo va viento en popa y mi bebé creciendo, fuerte, sano y “sonoro””
*****
La Maria va anar embarassada de 5 setmanes + 5 dies a urgències ja que tacava, allà van confirmar l’embaràs, van poder veure el cor i van mesurar l’embrió, que feia 4,5mm en aquell moment. Uns dies després tornava a tacar i va anar a urgències, estava de 6 setmanes +2 dies. Malgrat que el bebè anava creixent i ara feia 5,6mm, com que durant l’ecografia no van “trobar batec” li van programar un legrat que va tenir lloc uns dies després, quan encara no estava de 7 setmanes.
*****
“Havíem decidit ser pares però els mesos següents vaig tenir una complicació de salut que va retrassar els nostres plans. Quan volíem tornar a intentar-ho, un familiar es va posar molt malalt. Jo em sentia malament del baix ventre i vaig anar al ginecòleg, que em va dir que estava embarassada però… no hi havia batec. Com que el ginecòleg no se’n refiava em va enviar a Bellvitge on suposadament tenien un millor ecògraf. Tres dies després, tampoc hi havia batec.
Vaig calcular que la meva última menstruació havia estat feia 8 setmanes i de totes maneres mai he estat regular, però donen les dates per bones: el fetus no ha evolucionat i punt. Em deriven a SJDD Esplugues per a un legrat als dos dies. Arribo a l’hospital i em posen unes pastilles, la via i em pugen a l’habitació. Ningú m’explica de què va. Ningú em diu que el que em fan és provocar-me un part. Un part trist, en sec, molt dolorós i inesperat.
De la força de les contraccions em trenco dues dents. Finalment després de 6 hores em baixen a quiròfan. Prego per a que aturin aquell mal horrible. Ploro molt i li dic a una infermera que si parir és això jo no vull ser mare. Ella em diu que no és així, que avui vinc a despedir-me d’un nadó que no ha evolucionat, però que quan vingui per a donar-li la benvinguda tot serà diferent. Li agraeixo els ànims, però estic desfeta.
Mentre espero que em portin a quiròfan sento a una gine preguntar per la ecografia prèvia, “No li hem fet cap eco, venia derivada i hem donat veracitat” li diuen. Ella contesta: “Que no sabeu que hi ha bebès que desperten més tard?”. En aquell moment la odio amb totes les meves forces, tinc ganes d’aixecar-me i cridar, però no tinc forces.
M’entren al legrat, que finalment és per aspiració i dono gràcies de que acabi aquell malson.
Durant molt de temps vaig culpar a la malaltia del meu familiar, als nervis que havia viscut per aquesta causa i a tot plegat i a mí mateixa de que el bebè no creixès. Després em vaig anar informant… Vaig conèixer Dona Llum i vaig saber que si hi ha batec i després no, pot ser un avortament. Però si no hi ha batec potser és que estàs embarassada de menys temps de l’estimat i es pot esperar.
A principis de desembre de 2.014 em vaig tornar a quedar embarassada. Al anar a la revisió ginecològica em van dir el mateix, que no hi ha batec. Em tornen a derivar a Bellvitge, on confirmen la falta de batec i em diuen que cal fer un legrat. Aquest cop dic que no, que esperarem una setmana, i dic que si cal dues. Quan tornem a la setmana hi ha batec, un batec fort, rítmic i meravellós. Fins i tot l’ecògrafa s’emociona.
Més endavant, en fer la ecografia morfològica el ginecòleg s’emprenya, no estic de les setmanes que havien calculat i per això les mides no corresponien. Em retrassen en 9 dies la data provable de part. Imagineu-vos si eren equivocats els càlculs! A principis de juliol de 2.015 va néixer el meu fill perfectament sa, aquell que no tenía batec.”
****
Tinc una malaltia molt comuna en dones i poc reconeguda que es diu Endometriosi. Aquesta malaltia, un dels símptomes que dóna, es la infertilitat. Per aquest motiu, el meu company i jo, vàrem de recórrer a la Fecundació In Vitro. Vam aconseguir el positiu a la primera, després de cinc anys intentant ser pares, amb diferents intervencions quirúrgiques, i moments molt durs.
A la primera visita tot bé, i a les 8 setmanes i 4 dies, a les 7:00h a.m., (m’encordo com si fós avui), hem vaig aixecar per anar al lavabo, i estava plena de sang. Vaig anar com vaig poder fins a l’hospital de referència (durant la setmana treballava fora de casa). Quan vaig arribar a urgències hem van tenir dues hores esperant sola, ja que era el canvi de torn. No sabeu quina angoixa vaig patir durant aquestes dues hores, perdent sang, i la resposta que em van donar: “Ara ja està, si l’has perdut, ja està”. Van ser les dues hores més llargues de la meva vida, i pel meu company també, que va haver de venir, sabent que estava en aquelles condicions.
Un cop vam entrar a la consulta, la doctora hem va fer una eco i no es veia res, cap sac gestacional ni res. Així que em van diagnosticar avort complert sense requeriment de legrat. Em van recomanar fer una mica de repòs, i que la propera menstruació vindria més forta i més tardana.
Durant aquest temps, vam passar un procés de dol molt dur el meu company i jo. Vam superar-ho juntament un amb l’altre, però va ser un enfonsament molt dur i difícil de recuperar.
Al tenir endomentriosi, ja tinc els cicles menstruals més llargs, així que no em vaig preocupar quan feia un mes i mig que no em venia la regla. El problema va ser quan, jo notava un vulto sota el ventre, vaig anar al meu metge de capçalera. Estàvem força espantats, es podia veure als ulls del meu metge que aquell vulto, molt normal no era, jo hem temia el pitjor. El metge em va tocar el vulto, i em va fer passar a la sala d’ecografies, però em va dir que: “no pintava massa bé”. I la sorpresa va ser quan, aquell vulto, era perquè estava embarassada. Aquella nena que pensàvem que havíem perdut, allà estava movent-se, amb una vida per endavant.
Va ser una alegria molt gran, però sort que no em van fer legrat, sinó no estaríem esperant a la Joana. Però aquell mal diagnòstic, ens ha fet passar per molts mals tràngols, els quals eren innecessaris, posant en perill la vida del bebè i meva.
Vols fer-nos arribar el teu testimoni? info@donallum.org
Més recursos:
Manejos expectantes que salvan vidas, El parto es nuestro
Parir los restos (manejo expectante del aborto espontáneo) El parto es nuestro
El legrado El parto es nuestro
Sobre el aborto respetado El parto es nuestro
Testimonio de aborto diferido, El parto es nuestro
