Fa uns anys que diversos hospitals, entre ells per exemple la Dexeus o la Maternitat de Barcelona, participen en l’estudi clínic que descriurem a continuació en uns termes que vulneren els drets fonamentals de les dones:
En primer lloc, quan la dona va a la ecografia de les 12 setmanes, sense informar-la ni demanar-li el consentiment per a fer-li la prova diagnòstica extra, miren el fluxe placentari per a amb base en unes taules no validades, determinar el risc de preeclampsia o de CIR (creixement uterí retardat).
Si d’acord amb aquestes taules no validades consideren que hi ha risc (i estem parlant d’un risc relatiu total de només el 2%), aleshores li comuniquen a la dona, que per suposat s’espanta molt perquè tant la preeclampsia com el CIR son complicacions que poden ser greus, que té risc i normalment li proposen prendre d’aspirina, un cop més sense explicar degudament que aquesta dosi és de tipus experimental i s’enmarca en un estudi, o explicant-ho un cop ja s’han fet les proves sense el seu consentiment i la dona està molt espantada i en conseqüència accepta la proposta.
És a dir:
– Una dona embarassada va a fer-se la ecografia de les 12 setmanes pensant que es comprovaràn una sèrie de coses determinades i surt d’allà que se li ha fet, en el marc d’una investigació que no coneix ni ha consentit, una prova diagnòstica afegida;
– En cas de que aquesta prova diagnòstica afegida determini que hi ha risc, malgrat que les taules utilitzades insistim no estàn validades, se la informarà de la possibilitat de tenir preeclampsia o CIR, amb l’estrés que aquest tipus de diagnòstics comporta i el risc de medicalització i iatrogènia posterior de l’embaràs;
– La proposta sovint inclourà prendre aspirina, una dosi experimental. Recordem que l’aspirina antigament era ampliament utilitzada pràcticament per a tot i que amb els anys s’ha deixat d’utilitzar tan massivament degut als riscs que implica el seu consum habitual (podeu llegir sobre el tema per exemple aquí). L’aspirina no deixa de ser un fàrmac i implica riscs.
Dona Llum reivindica:
– Que històricament ha existit una tendència a experimentar amb les persones per part de la medicina, i aquest afany d’experimentació ha estat ben present a la història de la obstetrícia i l’hem patit i patim les dones i els nostres nadons*;
– Que en conseqüència es va promulgar legislació que prioritza i protegeix la dignitat humana per sobre de l’interés científic investigador, legislació que segueix vigent, com per exemple el Conveni d’Oviedo;
– Que els hospitals han de ser transparents, com és la seva obligació ètica i legal, i informar a les persones usuàries en tot moment de per què es proposen determinades actuacions/intervencions, en què consisteixen i recabar el consentiment. Això és especialment indispensable si es proposen actuacions que tenen a veure amb estudis i/o investigacions, és a dir, que van més enllà de la pràctica o necessitat clínica estàndard;
– Que les dones hem de tenir tota la informació per a poder decidir lliurement si volem o no assumir una prova diagnòstica extra basada en taules no validades i si volem o no assumir el risc de prendre dosis experimentals d’un fàrmac, com és el nostre dret legal com a persones humanes dignes.
Testimonis:
Maternitat “A la primera eco em van diagnosticar risc de preeclampsia, però la llevadora em va tranquilitzar dient que tenien una circular de la responsable del tema a la Maternitat dient que les proves de preeclampsia de les 12-13 setmanes no eren concluyents i que probablement les deixarien de fer.”
Dexeus: “Ens van fer la eco de les 12 setmanes i en acabar ens van fer passar a una habitació petita al meu marit i a mí. Allà una ginecòloga ens va dir que el fluxe placentari no estava bé i que tenia risc de patir preeclampsia i/o CIR, em va preguntar si entenia que eren complicacions molt greus i que això implicava entrar en el circuit d’alt risc i mentalitzar-me de que l’embaràs podia acabar de sobte en inducció o cessària. Jo tenia molta por, quan em van proposar prendre l’aspirina hauria dit que sí al moment i signat el que fos. Va ser el meu marit qui va dir que ens ho pensaríem, i en sortir d’allà em va dir que què era tota aquesta por que ens ficàven, que jo era una dona sana i jove i el normal era que tot anés bé. Al dia següent em van trucar més de vint vegades demanant-me formar part de l’estudi i recordant-me que tenia risc. Vam canviar d’hospital. L’embaràs i el part es van desarrollar sense incidents i van ser totalment sans.”
*Si voleu llegir més del tema us recomanem per exemple el llibre El nacimiento de la clínica de Michel Foucault o el fabulós llibre Por tu propio bien, de Barbara Ehrenreich i Deirdre English
