A la dècada del 1920 Jacob Lowe va inventar la màquina de fer radiografies o raigs X. Com amb qualsevol invent, ràpidament es van buscar tot tipus d’usos a aquesta tècnica. Als anys 30 més de 10.000 sabateries només a Estats Units tenien instal·lades aquest tipus de màquines per assegurar als clients que compraven “la sabata perfecta”. (Més info aquí)
Van haver de passar més de vint anys per a que es comencessin a conèixer els perills i efectes nocius sobre el cos humà de la exposició a radiacions. Van passar 27 anys fins que Pennsilvania va ser la primera en prohibir el seu ús, prohibició que es va anar extenent. Fins als anys 70 (més de 40 anys!) es va utilitzar massivament de forma injustificada les radiografies al Regne Unit.
De la mateixa manera, l’origen de les ecografies que apliquem als fetus el trobem en tecnologia militar durant la Segona Guerra Mundial per a buscar submarins (més info aquí). Ràpidament es van buscar altres usos per a aquesta tècnica, i per primer cop a l’any 1947 es va començar a fer-ne un ús mèdic. L’ús obstètric es va produir a partir de l’any 1957, però no es generalitzaria fins la dècada del 1980. Tot i així no se’n feien freqüentment, sovint només una en tot l’embaràs.
Avui en dia en canvi els dispositius d’ecografia estàn presents a pràcticament totes les consultes obstètriques i són utilitzats massivament, sovint en el que professionalment s’anomena “ecografia de cortesia”, i també en casos de suposat risc o suposada patologia malgrat existeixin altres proves diagnòstiques.
Són escassos els estudis sobre la seguretat d’una exposició freqüent a ecografies a mitjà i llarg termini perquè la seva aplicació massiva és molt recent en la història mèdica. Comencen a haver-hi estudis que la relacionen amb diferents complicacions, s’ha de seguir investigant. No podem afirmar categòricament que la ecografia sigui perillosa, però precisament perquè tampoc podem afirmar categòricament que no ho sigui, hem d’actuar amb precaució. Recordem que per a que es deixessin de fer radiografies massivament a Anglaterra van haver de passar més de 40 anys.
Per tant:
– Les dones han d’estar informades i entendre que la ecografia és una prova diagnòstica mèdica i que com a tal hauria d’existir una necessitat clínica per a realitzar-la,
– Que donat que no existeixen estudis sobre la seva seguretat a mitjà i llarg termini, hauria d’aplicar el principi de precaució, tal i com recomanen diferents societats ginecològiques,
– Que existeixen altres maneres d’empoderar i tranquilitzar les dones, fomentant la seva autoconfiança i autoestima, per exemple,
– Que l’ús massiu d’ecografies durant l’embaràs respon a un model medicalitzat que no està respatllat per la evidència científica, dons sovint, donat el marge d’error d’aquesta prova, acaba desenvocant en iatrogènia per a la mare i/o nadó.
***
Més informació:
Sere mare vull ser informada: L’ús de l’ecografia durant l’embaràs
“Tot hi que a l’actualitat no disposem d’estudis concloents sobre la seguretat de l’ecografia obstètrica, cal tenir present que algun estudi en el passat les ha relacionat amb naixements prematurs, possible restricció de creixement intrauterí entre d’altres conseqüències com ara la possible i hipotètica correlació amb l’autisme degut als efectes teratogènics/tòxics de les ecografies al sistema nerviós central. A més, sabem que els ultrasons poden escalfar els teixits i en alguns casos produir cavitacions. Les conseqüències a llarg plaç són desconegudes, per això l’Institut Americà d’ultrasons en medicina ha demanat prudència en el seu ús a l’embaràs.
La societat canadenca d’obstetrícia i ginecologia (SCOC) i la FDA van fer un comunicat l’any 2014 advertint dels possibles riscos de l’ús indiscriminat de l’ecografia obstètrica i restringint el seu ús a fins exclusivament mèdics.”
Altres:
Manuel Sedano, L. Cecilia Sedano, M. y Rodrigo Sedano, M. (2014) Reseña histórica e hitos de la obsetricia, Revista Médica Clínica Las Condes Vol. 25 Num. 6
