Vinc a compartir el relat del part a casa del meu tercer fill i una mica què em va portar per aquest camí. (Aviso que va per llarg).
Tots tres han nascut a casa, amb la primera ho tenia ja molt clar fins i tot abans d’estar embarassada. El meu camí va ser gràcies a dues amigues. Una va tenir una lactància complicada al principi i em va explicar que el bebè té el seu instint però per la mare és cultural. La por a tenir clivelles quan tingués fills em va fer voler llegir tot el possible sobre lactància per estar ben preparada quan arribés el moment. I així vaig aprendre la importància d’un part respectuós amb la fisiologia de mare i nadó, de la no separació, del pell amb pell. I vaig arribar a la conclusió que l’única opció que em garantia tot això al 100% era parir a casa. Paral·lelament, una amiga que havia parit a casa em va explicar la seva experiència i vaig pesar”jo vull parir així”, jo que tenia pànic al dolor i sempre havia pensat que arribat el moment volia que m’anestesiéssin per no sentir res. En fi, vaig tenir la primera filla el 2012 en un part de 7 hores comptant els pròdroms. Tenia l’esperança que fos un dels famosos parts orgàsmics però no vaig tenir aquesta sort….feia molt de mal!! Dos anys més tard naixia el segon, a la piscina de parts (beneïda piscina!), un nen de 4400g i periné intacte, en un part també molt dolorós de només 2h 30′ que va començar directament en part actiu. I el tercer…tot va començar dimecres passat. Em vaig llevar a les 8h i en moure’m vaig notar una humitat al pijama que no feia pinta de flux vaginal. Em vaig despullar de cintura avall per estar per casa. Si havia fisurat bossa, ho notaria. I efectivament, al cap de poc vaig notar com el líquid regalimava per les cuixes. Primer una gota, més tard una altra…i al cap d’una estona ja eren quantitats més grans. Vaig trucar a la llevadora i em va suggerir de posar-me un bolquer de recen nascut a mode de compresa. I així vaig passar el dia, sense cap senyal de part. Sobre les 12 de la nit vam anar a dormir. A les 2am vaig tenir una contracció que em va despertar, em vaig tornar a adormir. Fins les 4am en vaig tenir dues o tres més, eren doloroses però m’adormia entre una i l’altra. Entre les 4 i les 7 van començar a ser més seguides, cada 7-10-15 minuts, ja no podia dormir i les cronometrava amb una aplicació del mòbil. A les 6:30 em vaig llevar perquè al llit ja no m’hi trobava bé i em vaig asseure a la pilota al menjador. A les 7am ja eren cada 5 minuts, sobre les 7:30 vam avisar la llevadora. Els nens es van despertar per anar a escola i vam avisar als meus pares perquè vinguessin per dur-los a cole. Feia molt bon dia, ni un núvol, així que per evitar que s’aturés la cosa, no vam aixecar persianes, només lo just per poder vestir els nens, esmorzar, etc. A les 8:15 els avis es van endur els nens, les llevadores ja havien arribat feia una estona. Curiosament, mentre els meus pares van ser a casa, les contraccions es van mig aturar, i quan van marxar, es van reemprendre amb totes les seves forces. Mentre s’omplia la piscina jo passava les contraccions amb un saquet de llavors calent al ventre, asseguda a la cadira de parts i l’esquena recolzada en la meva parella, que em feia de respatller. Intenava passar les contraccions concentrant-me en la respiració, si respirava ben conscientment, sembla que passaven “millor”. En una estona, per fi podia entrar a la piscina. Així molt millor, de genolls i amb el pit contra la vora de la piscina, el fet de surar m’alleugeria una mica. Amb cada contracció notava un dolor intens com de regla que m’irradiava per tots els ossos de la pelvis. Surar a l’aigua era la millor manera de passar-ho. De vegades em venia a la memòria els relats quasi místics que parlen de les contraccions com onades que van i venen i de com passen i són benvingudes….bé, doncs les meves no eren onades, més aviat un tsunami ben dolorós 
😅😅😅 En un moment donat una contracció una mica diferent, em noto l’úter, sento pressió al recte, noto com el cap del nen va obrint-se pas dins meu, i a la següent després del dolor intens, el meu úter empeny, i mentre empeny, les meves respiracions i gemecs es converteixen en una mena de rugit animal. En dos o tres pujos més noto com el cap s’apropa a la vagina i retrocedeix, fent la tortuga, i a la següent, l’aro de foc. Cou, és molt dolorós, vull que surti ja!! Al següent surt el cap i em noto molt alleujada. Noto com es mou dins l’aigua. I al següent, surt la resta del cos. Són les 9:30. Ja no hi ha dolor, només amor i felicitat immensa. M’assec, l’abraço, ens abracem els tres. Tot el mal tràngol que hem passat en l’embaràs pel ditxós risc intermig s’esvaeix, tot i que sense coneixe’l ja era un nen molt estimat. El cordó batega fort, és més aviat curt. Al cap d’una estona surt la placenta en tres o quatre contraccions. Sortim de la piscina i ens estirem al sofà. Quan el cordó deixa de bategar, el pare el talla. Guardem la placenta al congelador, amb les altres dues. Al migdia els dos germans grans venen a casa i per fi poden conèixer el petitó, estan al·lucinats. Ara ja hi som tots 
❤
