Vull compartir el relat del part a casa amb el meu fill que va néixer la matinada del 2 de febrer
de 2022. Aquesta vegada vam decidir que naixes a casa en companyia de la nostra llevadora
l’Imma, ja que el naixement de la nostra filla el 2018 a Sant Joan de Déu va ser molt traumàtic.
El meu part va començar la nit de l’1 de febrer de 2022, bé, de fet havia començat uns dies
abans, quan després de llevar el tap mucós tenia molèsties lleus de regla, però l’Imma ja em va
dir que el bebè podia venir en dos dies o en dues setmanes, i que ho havia de prendre amb
calma.
Vaig acompanyar a la meva filla a dormir, sobre les 22h quan em vaig aixecar per marxar de
l’habitació vaig notar una punxada una mica més forta del que estava sentint aquells últims
dies. En arribar al menjador, anàvem a veure una pel·lícula, però em vaig adonar que no em
podia concentrar perquè de tant en tant notava aquell petit rampell (no sabia que es tractaven
de contraccions, ja que amb la meva primera filla no en vaig tenir, ja que va néixer per cesària
després d’una llarga inducció per ruptura de membranes, on les contraccions per l’oxitocina
sintètica eren totalment diferents). En comentar-li això al meu company, em va dir d’avisar a
l’Imma, però em sabia greu molestar per res, perquè pensava que eren pròdroms prepart i
sabia que tal com venien marxarien. Veient que eren tan seguits, vam decidir anar mirant una
mica amb el cronòmetre del telèfon com succeïen, i vàrem al·lucinar de què eren força seguits,
regulars i amb una duració concreta. En Xavi va voler escriure a l’Imma, mentre jo li rondinava
perquè creia que estava exagerant. Va ser molt graciós perquè mentre jo li rondinava a la
vegada vam començar a preparar el menjador per al part. Vaig parlar amb l’Imma i jo li deia
que no feia falta que vingués, que estava molt verda i seria perdre el temps, i al ser de nit no
volia molestar-la, però ella em va indicar que no podia venir amb el cap del bebè fora, que
valia més valorar abans, i em va fer una pregunta que em va fer reaccionar, em va dir: “haguessis de parir a l’hospital, sortiries ja cap allà?”; i li vaig respondre un “sí” rotund. Estava depart i no m’ho podia creure.
Després d’enllestir tot el menjador, la meva ment es va anar relaxant i concentrant i les
contraccions van pujar de to. Vaig posar-me de genolls a terra recolzant el cap i els braços al
sofà. L’Imma no va trigar gaire a arribar, però ja no podia controlar el temps, no vaig sentir
com entrava a casa, però em va venir a saludar i recordo que em va fer un dolç petó al cap.
Recordo com van comentar que seria bon moment per avisar una de les meves germanes per
estar de reforç per si la gran es despertava, la pogués acompanyar. Recordo que l’Imma va
portar una rosa de Jericó en un plat amb aigua i ho va posar a un costat de la sala. Ella i en Xavi
es van quedar a la cuina preparant les herbes que es necessitarien més endavant.
Va haver-hi una estona en què em vaig activar i em vaig aixecar i recolzar a la paret per alleujar
una mica les contraccions, també em recolzava en el Xavi i em sentia molt a gust entre els seus
braços. Recordo que vam xerrar i riure una mica els tres junts. L’;Imma em va preguntar si volia
que muntessin la piscina, però no em venia de gust ficar-me a l’aigua. De cop i volta després
d’;una contracció forta ¡plof! Vaig començar a mullar els pantalons del pijama, recordo que vaig
dir que em semblava que m’;havia pixat, però vam mirar i acabava de trencar aigües.
A partir d’aquí recordo que tot es va anar accelerant, em vaig posar de quatre grapes a sobre
de l’empapador i recordo que em van dir que havia d’intentar mourem cap al sofà, ja que
estava al mig del pas del menjador a la cuina i no era gaire bon lloc. Em va costar moltíssim
anar de quatre grapes una petita distància d’un metre, però hi vaig arribar. L’imma havia
acomodat uns coixins amb empapadors perquè pogués posar els genolls a sobre i tornar-me a
recolzar al sofà que era on em sentia més còmoda. No sé en quin moment exacte va arribar la
meva germana, però la vaig sentir per allà.
Jo anava surfejant les onades i quan venien més fortes l’Imma venia a acompanyar-me. Notar
la calidesa de les seves mans a la meva esquena m’alleujava moltíssim. També recordo l’olor
de les herbes al foc, tota l’escalfor i el caliu que donaven les seves olors i la caloreta que es va
acumular a la sala (els últims dies havia patit una mica pensant en què potser tindria fred, ja
que no tenim calefacció a casa, però realment no feia cap falta).
No sé quanta estona vaig estar en aquella posició, l’Imma m’;anava auscultant la panxa de tant
en tant amb molta delicadesa. Va arribar un moment que em sentia molt cansada, vaig
començar a dir que tenia ganes d’anar de ventre, i l’;Imma em deia que ho fes, que estava bé,
però jo no m’hi veia amb cor. Notava que el meu cos ja no podia més i que si continuava així
no sabia si aguantaria. Vaig preguntar a en Xavi si quedava molt, i l’Imma ens va dir que ja es
veia el cap del bebè (en aquell moment encara no sabíem si era nen o nena). Crec que en
sentir aquelles paraules em vaig venir amunt! L’Imma em va convidar si volia provar la cadira
de parts i així ho vam fer. Vaig seure a la cadira amb en Xavi recolzant-me l’esquena i
envoltant-me amb els braços i m’animava, l’Imma em va dir que aprofites les contraccions per
anar empenyent i em va posar el mirall a sota. Vaig poder veure el caparró del bebè i em va
donar un xut d’energia increïble. L’Imma anava auscultant la panxa i de sobte em va dir que
millor em poses dreta, va fer uns moviments a la meva panxa perquè el bebè
s’oxigenés, ja que hi havia una mica de desacceleració. Després em va indicar que el moment
del naixement ja era pròxim i potser estaria millor al sofà amb una cama pujada, i ràpidament
ho van muntar tot i vaig estirar-me. Recordo com van sortir uns sorolls animals que sortien de
la meva gola, sabia que el moment de veure al meu bebè darrere de la pell estava a tocar! Vaig
empènyer amb tota la meva ànima i em van dir que tragués el cordó, no sabia de què em
parlaven i en mirar entre les meves cames vaig veure el cap del bebè, estava al·lucinant! Jo
esperava el famós “cèrcol de foc” i no el vaig notar!! Li vaig desfer la volta de cordó i a la
següent contracció el vaig agafar i me’l vaig posar a sobre! Quina sensació tant bèstia! Em vaig
emocionar de notar-lo tan calentet i la curiosa olor que feia (amb la meva primera filla no me
la van deixar agafar perquè deien que feia massa fred al quiròfan…) em sentia plenament feliç!
Recordo preguntar a l’Imma si era nen o nena, i em va convidar a que ho mires… Era un nen!!
El nostre petit Nil ja estava aquí.
Vam esperar una mica perquè sortís la placenta, però estava sagnant massa i no sabien d’on
venia tanta sang. L’Imma em va preguntar per tal de posar oxitòcics i hi vaig accedir. En Xavi va
tallar el cordó que ja estava tot blanc. Després va sortir la placenta i l’Imma em va cosir un
esquinç al perineu, ja que en Nil venia en posterior i mirant al cel (la seva germana venia igual,
però com a l’hospital no vaig tenir un bon acompanyament i moviment lliure va acabar en
cesària). Recordo que la part més molesta de tot el part va ser en el moment de cosir, i això
que ho va fer amb molt de carinyo i anestesia local.
Vam estar molta estona fent pell amb pell i després l’;Imma li va fer els controls pertinents al
petit a sobre meu. Ens va ensenyar la placenta, on s’hi podia veure l’artèria única amb què
venia el petit i la placenta molt curiosa, era circumval·lada.
Va ser el meu part sanador, l’Imma no em va haver de fer ni un tacte, cosa que per a mi va ser
súper important ja que en l’anterior part em van tactar infinitat de persones a l’hospital,
moltes d’elles sense presentar-se i això havia estat un fet que em va deixar molt
traumatitzada, em vaig sentir abusada.
Després d’;aquest part, sé que podria repetir-ho mil vegades més amb el bon acompanyament
que vaig tenir. Tenia molta por a sentir dolor i no poder suportar-ho i em vaig adonar que
durant la meva vida he tingut regles més doloroses.
L’Imma ens va explicar que la rosa de Jericó s’;havia obert molt ràpidament i que popularment
es deia que això era indicatiu que el part seria ràpid. En Nil va sortir a la 1:57h del 2 de febrer,
en un part ràpid i preciós que ens quedarà per sempre gravat al cor.
