El programa ‘Emergències’ de TV3 va mostrar el 20 de novembre una cesària a la Maternitat de l’Hospital Clínic de Barcelona. L’operació es feia per un risc de despreniment de retina, tot i que no hi ha evidència científica que recolzi aquesta afirmació. Alguns metges del centre fan afirmacions en les quals consideren que el part és un fet perillós per naturalesa i el programa presenta el part com una situació d’emergència i no un acte fisiològic. Ja la setmana passada, en el programa emès el 13 de novembre, una dona va haver d’aguantar que li diguessin que no sap empènyer mentre paria.
Maternitat Hospital Clínic Barcelona Font: hospitalclinic.org
Des de Dona Llum estem preocupades per l’enfoc que tenen sovint els parts en la televisió, per una banda donant un enfoc sensacionalista que no es correspon a la realitat i augmentant la falsa creença que els parts són una cosa perillosa i per l’altra legitimant la pràctica mèdica no basada en evidència científica.
Ens preocupa especialment que des d’una televisió pública no es contribueixi a normalitzar un fet fisiològic com és un part i es reforcin les actuacions negligents enlloc de treballar per una atenció sanitària pública de qualitat.
D’entrada se’ns diu que a la dona li practicaran una cesària per risc de desprendiment de retina. És curiós perquè si es busca evidència científica que recolzi aquesta indicació, directament no existeix. L’associació El Parto es Nuestro va realitzar un recull i va arribar a la següent conclusió:
No hay revisiones sistemáticas o ensayos controlados aleatorios sobre el método de parto para las mujeres con miopía severa. Sin embargo, hay una serie de estudios de casos relevantes y la conclusión más clara que se puede sacar es que a pesar de que la miopía se considera como una indicación de cesárea en algunos países europeos no hay ni siquiera un solo informe en la literatura de un caso que pueda conectar el desprendimiento de retina y el parto en las mujeres miopes.
A la Maternitat de l’Hospital Clínic de Barcelona, un hospital públic que paguem entre totes i que s’erigeix com a referent mèdic i que diu que fomenta el part no intervingut fisiològic es practiquen cesàries sense motiu, mentre a altres països (amb millors resultats de salut maternoinfantils, per cert) s’atenen parts vaginals amb total normalitat en idèntiques situacions.
En quant a balanç risc-benefici, passem d’un suposat risc per a la vista (no s’ha demostrat científicament que hi hagi correlació entre part vaginal i desprendiment de retina) a una operació de cirurgia abdominal major que comprèn molts riscs, incloent-hi la mort de la mare o del nadó.
A més, a aquest hospital hi treballen professionals que consideren que el part és un fet molt perillós, que posa en risc la vida de la mare. De fet, la llevadora Mari Àngels Martínez que hi apareix parlant té aquesta visió, arribant a afirmar que “tenir un fill posa en molt de risc a una dona” o que “realment quedar-se embarassada és un risc”. L’excessiva medicalització del part i l’embaràs, que és conseqüència en gran part d’aquesta visió catastrofista del que suposa un part i un embaràs i que es contradiu amb totes les recomanacions de la OMS, del propi Ministeri de Sanitat i de l’evidència científica és un problema greu al nostre país.
L’evidència científica i la realitat mundial ens mostren que les dones aconseguim propagar l’espècie en la majoria dels casos sense dificultats. És a dir, la majoria d’embarassos i parts són fets fisiològics. Com qualsevol altre fet o situació a la vida normalment tot surt bé i només de vegades quelcom falla i necessitem assistència mèdica: no sempre ni tothom s’ennuega menjant, no tothom té un accident mentre condueix o rellisca al sortir de la banyera.
A més veiem com durant la cesària li diuen que s’emportaràn al nadó, és a dir, sense reconèixer-li a la mare les seves opcions legals d’autonomia i consentiment informat. Així és com arribem a la imatge d’un pobre nadó sol rodejat d’extranys que el “reanimen”, cosa que podrien haver perfectament fet sobre el cos d’algú que l’estima o almenys en proximitat amb la mare.
Si un nadó està bé en néixer per què separar-lo? I si està malament, encara amb més raó, com separar-lo? Si no haguessin aconseguit reanimar-lo, us imagineu haver mort sense haver sentit l’abraçada de la seva mare? En aquest sentit us recomanem la lectura de la web que va realitzar El parto se nuestro per al projecte Que no os separen.
Finalment la mateixa llevadora acaba dient que és igual com neixen els nadons perquè total no s’enrecorden. Des de Dona Llum defensem en consonància amb l’evidència científica que SÍ importa com naixem. Un part no es tracta d’extreure quirúrgicament un producte estàndard. Tal i com reconeixen els tribunals és un acte que pertany a l’àmbit de la intimitat i la sexualitat, i de fet el tipus de naixement té impacte a nivell psicològic (estrés post traumàtic, depressions post part, etc.) i també fisiològic (per exemple hi ha estudis que estableixen una correlació entre parts medicalitzats o altament intervinguts i dificultats per establir la lactància).
En un naixement hi ha dues persones que mereixen ser tractades amb amabilitat, dignitat, respecte, humanitat, empatia i carinyo. Sap greu que les persones que treballen en l’àmbit obstètric no ho tinguin clar.
Aquest programa no ha fet més que posar llum sobre una realitat que viuen a diari moltes dones durant els seus embarassos i parts quan acudeixen als centres hospitalaris, ja siguin públics o privats. Moltes vegades se les tracta d’exagerades o es neguen aquestes veus, mentre els hospitals i clíniques exposen unes en teoria meravelloses declaracions d’intencions i rentats de cara en quan a l’atenció del part. El fet que un hospital públic de referència com és la Maternitat del Clínic i els seus professionals accedeixin a mostrar aquest despropòsit amb total tranquil·litat confirma el que Dona Llum ve reivindicant de fa temps: que la normalitat obstètrica en aquest país està al marge de la evidència científica, dels drets i la dignitat de les dones i els nadons i sobre tot del sentit comú.
A més a més se’ns presenta aquesta realitat obstètrica no avalada i violenta com desitjable, inclòs com un acte d’heroïcitat des de cadenes de televisió públiques que paguem entre totes i tenen la obligació de fer periodisme rigorós.
Des de Dona Llum Associació Catalana per un Part respectat volem:
– Manifestar el nostre rebuig a la visió sensacionalista i perillosa del part que va donar el programa ‘Emergències’ de TV3.
– Instem a l’Hospital Clínic i als seus professionals a treballar conforme l’evidència científica, tot respectant al dignitat dels pacients, tal i com és la seva obligació legal i moral
– Instem a les administracions públiques a vetllar pel benestar de les dones en l’atenció sanitària que reben durant l’embaràs i el part, i a no normalitzar la violència obstètrica
– Des de Dona Llum volem que tots els parts siguin respectats: perquè com naixem sí que importa
I aprofitem per dir-vos a les dones que no esteu soles, que compteu amb nosaltres i teniu tot el nostre suport.
