DEMANDAR, RECLAMAR o QUEIXAR-SE?


Justitia-300x300

Moltes persones que participen en els fòrums es pregunten si davant d’una mala atenció durant el part haurien demandar o presentar una simple queixa o reclamació. Encara que en la secció legal vam fer un breu repàs a aquesta qüestió, sembla que la gent vol saber més i necessita una mica més d’implicació personal en les respostes. Volen sentir experiències personals. Aquí va el meu intent de donar una mica de llum sobre l’assumpte des d’una perspectiva totalment subjectiva fruit de la meva experiència personal com la demandant que vaig ser i l’advocada que sóc:

Demandar

Reservat a les dones més enfadades de la terra, amb lesions físiques o psíquiques greus (per a mi , una episiotomia és una lesió greu) i amb recursos econòmics suficients com per suportar un plet, sobretot ara que el govern s’ha entestat en què la ciutadania no accedeixi a la justícia com a mètode per a “alleujar-la”. És important el termini i la prova dels fets.

pros

– A través de l’estudi del cas, que inclou normalment un informe pericial, la persona pot arribar a conèixer la veritat sobre què ha passat realment i per què.
– Hi ha un procés judicial on els sanitaris han de retre comptes de les seves actuacions, es valora el dany i la seva relació de causalitat amb l’actuació sanitària i es fixa una indemnització.
– Posar en paper , documentar i exposar el que ha passat i el dany causat pot ser un procés molt alliberador per a les víctimes .
– Si es guanya, la persona rep una indemnització pels danys físics, psicològics, patrimonials i morals . Es va generant entre els jutges coneixement sobre humanització, episiotomies, cesàries innecessària, oxitocina, separació…

contres

– Es necessita procurador i advocat
– Els costos poden ser alts
– Possibilitat d’una sentència negativa i consegüent cop moral . Un molt bon advocat especialitzat pot arribar a guanyar el 50% dels casos, el que vol dir que l’altre 50% es perden.

Reclamació de Responsabilitat Patrimonial (només en la medicina pública )

pros

– Els costos són baixos en relació amb una demanda perquè no es necessita procurador , ni hi ha taxes judicials ni costes . Quant a l’advocat , encara que no és formalment necessari, en la pràctica resulta molt difícil per al ciutadà mitjà fer una bona RRP sense advocat .
– H ha una investigació interna on els sanitaris han de rendir comptes de les seves actuacions davand del servei d’inspecció. Es valora el dany i la relació de causalitat amb l’actuació sanitària i es fixa una indemnització.
– A través de l’estudi del cas, que normalment inclou un informe pericial, la persona pot arribar a conèixer la veritat sobre el que ha passat i el per què. Posar en un paper, documentar i exposar el que ha passat i el dany causat pot ser un procés molt alliberador per a les víctimes.
– L’esforç provatori no és tan important com a les demandes.
– Si l’Administració estima la reclamació, la persona reb una indemnització pels danys físics, psicològics, patrimonials i morals. 
– Es va generant entre sanitaris i administració conciència del que es fa mal, i es menyscaben els paradigmes establerts sobre episiotomies, cesàries, oxitocina, separació…

Contres 

– El fet que es tracti d’un procés encaminat exclusivament a obtenir una compensació econòmica és utilitzat interessada (i injustament), per fomentar la idea de que l’única cosa que hi ha darrere de les reclamacions és el desig dels usuaris de fer diners.
– Encara que gairebé sempre hi ha investigació interna, és possible que l’Administració guardi silenci i no respongui.
– En el 99% dels casos l’Administració desestima la reclamació, fent estèril aquesta via com a mitjà d’obtenir rescabalament.

Queixes, sugerències i reclamacions

Pros 

– És gratis
– Pot ser molt alliberador per a la persona explicar el que ha passat i exigir una resposta.
– Pot ajudar a que els sanitaris implicats prenguin conciència de l’abast i les conseqüències de les seves actuacions i comportaments, i que l’administració prengui conciència dels danys que causa la mala praxis.
– Pot ajudar als professionals que treballen bé diferenciar-se dels que ho fan malament i reben moltes queixes (això es sol saber).

Contres

– Algunes dones reben respostes estandaritzades i buides que només augmenten l’enuig i la frustració
– No han de mediar terceres persones (advocats, perits, inspectors, jutges) la persona pot sentir-se “sola davant del sistema”
– No hi ha indemnització econòmica
En fi, espero haver aportat  llum a l’assumpte gens fàcil d’inclinar-se per una o altra via.
Francisca Fernández Guillén
advocada
www.franciscafernandezguillen.com

(Traducció DONA LLUM)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.