Aquest Març hem conegut el llançament de l’app iNatal. A la notícia del diari Ara coneixem que aquesta app l’ha realitzat l’equip científic de BCNatal (integrada per l’Hospital Clínic de Barcelona, Sant Joan de Déu i la Universitat de Barcelona) juntament amb la Fundació Bancària La Caixa.
Afirmen sense cap mena embuts que “iNatal és “l’única aplicació mòbil sobre embaràs que ofereix pautes de nutrició i benestar emocional basades en estudis científics per millorar la salut de la mare i del nadó”.
A més, han assegurat que compta amb el rigor i l’assessorament d’especialistes de gran prestigi internacional en medicina i investigació maternofetal. El director corporatiu de l’Àrea d’Investigació i Estratègia de la Fundació Bancària La Caixa, Àngel Font, ha comentat que l’aplicació pretén acostar a les dones embarassades informació “rigorosa i veraç” sobre el procés de l’embaràs, en un moment en el qual les ‘fake news’ estan en auge.”
Bé, des de Dona Llum hem decidit descarregar-la i fer-ne un anàlisi per a comprovar, si efectivament, aquesta app realitzada per persones i institucions amb tant de prestigi proporciona efectivament informació “rigorosa i veraç” en un moment de “fake news” (?!).
Avís: adjuntarem captures de pantalla de les informacions per si aquestes fossin esborrades o modificades posteriorment. De la mateixa manera, s’enllaçarà evidència científica sobre els aspectes a destacar. Podeu trobar un llistat d’enllaços a evidència classificat per ordre alfabètic segons temes aquí.
Per a començar, cal denunciar o com a mínim posar en dubte un projecte que parteix de capital privat, en concret, ve finançat enlloc de pel sistema sanitari públic, per part de la estructura bancària.
Dona Llum lluita per una sanitat universal, pública i gratuïta i hem denunciat en diferents moments la privatització de la nostra salut com a violència cap a nosaltres, cap a la nostra salut i cap a la nostra capacitat de decidir com a dones sense que ens condicionin les nostres circumstàncies econòmiques.
De fet ens preocupa que aquests lligams entre sanitat pública i privada, lligades a dinàmiques i interessos diferents, s’estiguin intensificant.
Per exemple trobem que la Cap d’Obstetricia a l’hospital Sant Joan de Déu, la dra. Gómez Roig, també és Coordinadora a la Clínica Corachan, dintre de la qual té el seu propi institut. (En aquest link podreu llegir el comunicat que va redactar en relació amb la publicitat misògina i basada en la violència obstètrica de la Clínica Corachán a FGC Sarrià).
El vídeo de benvinguda a l’aplicació va a càrrec del dr. Eduard Gratacós, un obstetra internacional de renom, també lligat a Sant Joan de Déu i actualment cap de servei d’obstetrícia a l’Hospital Clínic de Barcelona.
De fet, és també director a BCNatal, encarregada dels estudis en marxa a hospitals com el Clínic o Sant Joan de Déu, per a suposadament prevenir la preeclampsia i el CIR mitjançant un cribatge i administració d’aspirina. Dona Llum ja ha estat crítica i se n’ha fet ressò, aquí:
Dit això, centrem-nos en l’app iNatal, que promet estar basada en evidència científica per a combatre les “fake news”:
En consonància amb el que acabem de denunciar ara mateix, el logo de La Caixa està omnipresent a tota la aplicació. Per tant, introduim capital privat a nivell de salut amb tot el que això implica.
La app iNatal està basada en la Guia de l’embaràs del mateix grup BCNatal (SJDD-Clínic) que podeu consultar aquí, una guia que el primer capítol en l’apartat embaràs és literalment: RIESGO (és a dir, enfoc basat en la patologia).
La app iNatal en consonància amb aquesta guia, enfoca l’embaràs de manera patològica, en concret com una “carrera de fondo”, parla d’una una “retahíla de visitas y seguimientos esenciales para conocer el buen desarrollo del embarazo”. I fixem-nos, ni tan sols parla de control realitzat per llevadores, sino que parla del metge com a professional de referència, justament al contrari del que diu la evidència (enllaç a revisió Cochrane 2016 aquí).
BCNatal a través de la seva app i guia, ens diu a les dones que “te toca” la prueba de o’sullivan, que “se realiza a todas las embarazadas”, i a les que compleixen certs requisits, no un sino tres cops (cada trimestre).
És important recordar, que no només la evidència rebutja el cribatge universal a embarassades de diabetis gestacional (revisió Cochrane agost 2017), sino que existeixen diferents alternatives al test o’sullivan (p.ex. no fer-se la prova, seguiment amb glucòmetre, esmorzar fort dolç i posterior analítica). En aquest sentit, a països europeus amb millors resultats obstètrics que Espanya, com per exemple Suècia o Anglaterra, no es realitza aquest cribatge de forma sistemàtica.
Què ens diu la app sobre les ecografies? Ens en presenta tres.
Al primer trimestre, incloent un cribatge de preeclampsia. Aquest últim no està basat en evidència estandaritzada i de fet no està inclòs al protocol de la Generalitat (que en conseqüència no es fa càrrec d’aquesta prova econòmicament. Qui la paga, doncs?) . De fet, com veieu a la captura, la propia app iNatal admet que aquesta “opció” només es realitza a pocs centres i no de manera generalitzada. Per què serà?
Al segon trimestre, ecografia morfològica: parla a més de realitzar Doppler per comprovar el funcionament de la placenta i risc un altre cop de preeclampsia o cir, així com del cèrvix. Això va en contra de la evidència, la última revisió Cochrane de 2015 desaconsella el seu ús rutinari.
Curiosament, la app insisteix en l’ús lúdic d’una prova diagnòstica com és la ecografia. Per exemple a la setmana 23 ens diu que no hi ha proves però que la embarassada pot decidir fer-se una eco.
Més curiosament encara, l’app iNatal insisteix en la possibilitat de realitzar una ecografia 3d/4d per motius purament lúdics, assenyalant que s’haurà de realitzar a un centre privat (pagant, es clar).
Enllaços a evidència que recomana precaució en relació amb ecografies:
Ultrasound, is it safe during pregnancy?
Estudi sobre exposició a ecografies i afectació del teixit ossi, març 2017
Evite usar monitores de ritmo cardíaco o tomar imágenes fetales de “recuerdo”, FDA 2014
Ecografías, ¿son inocuas?, Matrona online 2014
En quant al tercer trimestre, la app parla d’una tercera ecografia, per exemple per mesurar el fetus, veure la seva posició, calcular el seu creixement. Aquesta tercera eco no està recomanada, de fet la pròpia revisió Cochrane reconeix que no hi ha evidència per fer-la rutinàriament.
Més enllaços a evidència sobre ecografies:
L’ús de l’ecografia durant l’embaràs, DLL
No està justificat fer ecografies a partir de les 24 setmanes de manera rutinària, revisió Cochrane 2015
Les ecos fallen a la hora de calcular percentils
OMS posa en dubte les ecografies per mesurar nadons (estudi longitudinal multinacional, 2017)
Ecografia rutinaria al final del embarazo, sin evidencia, Organització Mundial Salut 2016
Al tercer trimestre també ens parlen de:
Tactes, com a una exploració de tipus rutinària, malgrat no estàn recomanats abans de posar-se de part i de fet, impliquen riscs com p.ex d’infecció.
Més informació sobre tactes:
Tactes vaginals durant l’embaràs DLL
La ciencia de los tactos vaginales, Parte I. Diario de una mamífera.
La ciencia de los tactos vaginales, Parte II. Diario de una mamífera
Maniobra de Hamilton, Matrona Online
No os bajéis las bragas, EPEN
El mito de los exámenes vaginales, 2016 Very well
Cribatge de l’estreptococ, un cribatge no recolzat per la evidència i que de fet no es fa a països de l’entorn amb millors resultats que Espanya basats en la fisiologia. La app parla d’administració d’antibiòtics en cas de resultat positiu, malgrat tampoc està recomanada per la evidència.
Més informació sobre estreptococ:
Cultiu de l’estreptococ grup B, què he de saber? DLL
Estreptococo Agalactiae, EPEN
Estreptococo positivo y parto en casa, Por un parto respetado
Parir en casa con estreptococo positivo, NAC
En caso de estreptococo positivo, ¡que no os separen! EPEN
Estreptococ B i llei d’autonomia 41/2002, DLL
Comité independent a Anglaterra desrecomana el cribatge d’estreptococ B per falta d’evidència, 2017
Group B streptococ, Evidence based birth 2014
Antibióticos durante el parto para la colonización materna por estreptococos del grupo B, Cochrane 2009 (no evidencia de efectividad profilaxis antibiótica)
Revisió RCOG (2017) sobre administració intrapart d’antibiòtics, conclusions: no recomana cribatge universal, no recomana administració antibiòtics de manera preventiva, en cas de rebutjar antibiòtics intrapart no està justificat administrar antibiòtics al nadó sense signes d’infecció ni separar-lo de la seva mare.
La app parla de monitors a partir de la setmana 40, malgrat aquesta pràctica no està recolzada per la evidència i de fet sabem que aumenta el risc d’intervencionisme. (Més info aquí)
La app també parla a partir de la setmana 41 d’inducció, presentant-la com una intervenció normal, sense explorar l’alternativa de no fer res i sense en cap moment mencionar que és d’alt risc degut als fàrmacs que s’administren i incrementa els riscs del part tant per mare com a per bebé. (Us recomanem l’informe Néixer en Horari Laboral)
Més info sobre inducció:
Inducción al parto EPEN
¿Inicio espontáneo o inducción? EPEN
Maniobra de Hamilton, Matrona Online
Nacer en horario laboral, EPEN
Inducció en cas de bossa trencada, Revisió Cochrane maig 2017
La inducció al part aumenta el risc de cesària, Obstetrics & Gynecology 2017
Inducció aumenta el risc de cesària en cas de cesària prèvia, Birth Issues in Perinatal care, maig 2017
Fulla de gerdera (frambuesa) via Evidence Based Birth (poca evidència sobre efectivitat per induir i evidència de possibles efectes transgeneracionals com pubertats tempranes)
Inducció en primípares, Journal of Women’s Health desembre 2017 (El 45.8% de las mujeres fueron inducidas. El 53% de las inducciones fueron por causas subjetivas. El 30% de inducciones acabaron con una cesárea.)
iNatal es refereix a la cesària a la setmana 39, en forma d’interrogant. En concret, parla de que és “el millor moment per programar-la” en cas “d’estar indicada”. Però els motius que cita no són motiu de cesària: La evidència ha demostrat que el part de natges és segur i saludable, la posició transversa només seria un problema en acabar la dilatació si el bebè no s’ha colocat, les cesàries prèvies no són motiu de cesària en si mateixes. De fet, en cas d’optar per una cesària, la opció de més risc per a la salut de la mare és programar-la. (Us recomanem la lectura de l’informe Néixer en Horari Laboral)
De fet, curiosament no menciona el cas on sí està justificat programar una cesària abans d’arribar a terme: placenta previa oclusiva total.
RESUM. En definitiva, denunciem que la app iNatal:
- Implica la privatització de la salut de les dones, ja que estàn basades en el capital privat i en l’entrada d’estructures i dinàmiques bancàries i capitalistes a la nostra salut.
- Diu estar basada en evidència per “combatre les fake news” però defensa un model intervencionista, de cribatges i proves diagnòstiques constants, basat en la patologia i la medicalització. Presenta intervencions de rutina en contra de la evidència científica. Des de Dona Llum lluitem per un model basat en la fisiologia, en la evidència científica i en que les dones visquem els processos d’embaràs i part amb tranquilitat, confiança i acompanyament.
- El més greu, presenta el seguiment de l’embaràs com una prova d’obstacles obligatòria on les dones no hi tenim res a dir. Recordem a iNatal que les dones tenim el dret fonamental a l’autonomia i decidim amb tota la informació (basada en evidència, important) el que volem fer d’acord amb les alternatives i amb la nostra situació i expectatives.
- Curiosament sí que podem escollir fer-nos cesària per motius dubtosos, o anar pagant de la nostra butxaca a que ens facin una prova diagnòstica com és la eco 3/4d per diversió.
