“Birth of the Messenger” by Viktor
La Llei d’autonomia del pacient 41/2002 estableix drets i deures del pacient que s’ha de sotmetre a proves o intervencions de tipus sanitari. Un dels drets que regula més importants és el dret a la informació i per extensió el dret al consentiment informat.
Abans de qualsevol prova o intervenció, el personal mèdic ens ha de donar informació veraç, oferint les diferents alternatives terapèutiques existents, amb prou antel·lació, per a la que la persona pugui prendre una decisió amb calma sobre què vol fer.
Un cop s’ha produït l’anterior és quan la persona, en aquest cas la dona embarassada, consenteix o no, per això s’anomena consentiment informat.
És important recalcar que la dona té dret a rebutjar el tractament, la prova o la intervenció. El consentiment també pot esser retirat en qualsevol moment, encara que s’hagués donat prèviament per escrit. La dona pot també canviar d’opinió conforme avança l’embaràs o el part i consentir una prova o intervenció que abans no volia.
En l’embaràs i el part el document que reflecteix l’anterior és el Pla de part, que expresa amb validesa legal la voluntat de l’embarassada sobre el tipus d’atenció mèdica que vol rebre envers els esdeveniments esmentats.
Desgraciadament massa sovint no es respecten aquests drets tan fonamentals i les intervencions es duen a terme sense haver informat prèviament a la pacient. Avui us en vull posar un exemple, que és el que vaig viure jo mateixa.
Estant embarassada, en una de les revisions de rutina, la ginecòloga em va entregar tot un seguit de documents i fulletons publicitaris. Un d’ells era un “Documento de consentimiento informado para asistencia al parto”, un full per les dues cares, que em va dir que portés signat el dia del part.
Això és tot el que vam parlar sobre el part. Cal tenir en compte que fins i tot em va dir que no calia anar a classes de preparació al part perquè d’això se n’encarregaven ells. De totes maneres ni tan sols em van informar mai sobre les opcions de les diferents proves i la meva possibilitat de rebutjar-les, però tornem al tema que ens ocupa…
Per començar, aquest “Documento de consentimiento informado para asistencia al parto” és ilegal. És a dir, encara que jo l’hagués signat no és vàlid, perquè revesteix la forma del que en dret s’anomena contracte d’adhesió. Ells presenten tota la bateria de coses que poden fer i tú acceptes en bloc eximint-los de responsabilitat si passa res. Això no va així senyors, com ja en nombroses ocasions ha dictaminat la Justicia.
Continuo analitzant el document, que després de demanar-me les dades em fa declarar que “el DOCTOR/A me ha informado de las características de mi embarazo y de los posibles riesgos de mi parto“. Doncs no ho ha fet. Seguim.
“1. Existen una serie de procedimientos dentro de la asistencia al parto, habitualmente utilizados, como rotura de la bolsa amniótica, administración intravenosa de oxitocina mediante goteo, administración de analgésicos y espasmolíticos, así como la práctica de una incisión quirúrgica en el epriné o episiotomía a fin de ampliar el canal del parto, que me han sido explicados y expresamente autorizo, comprendiendo que aún siendo seguros y habituales, pueden tener sus efectos secundarios y complicaciones”.
Torna a afirmar que se m’han explicat aquests procediments, cosa que és mentida. D’altra banda presenta un llistat de procediments com a habituals, malgrat que el propi Ministeri de Sanitat en la Estrategia de Atención al Parto Normal desaconsella.
Per exemple, la Estrategia de Atención al Parto Normal ens diu que “no se adminsitrarán medicamentos (oxitocina u otros) para acelerar el parto por rutina, salvo que exista una indicación para ello.”
També ens diu que “En general, la bolsa que envuelve y protege al bebé se rompe espontáneamente y no es necesario hacerlo de forma artificial antes ni durante el parto.”
O “La episiotomía es un corte que se practica en el periné. Actualmente no se considera adecuado realizarla de forma rutinaria, ya que puede tener complicaciones y efectos negativos.”
Per tant el document de l’hospital presenta com a rutinàries intervencions que estàn desaconsellades pel propi Ministeri de Sanitat d’acord amb la evidència científica. I per gent que conec que ha parit allà (jo no ho vaig fer, vaig buscar-me un altre lloc), em consta que et fan el pack complert d’intervencions rutinàries obsoletes i desaconsellades.
L’apartat 3 del document parla de complicaciones y/o riesgos y fracasos on ens avisa que malgrat que el part és un fet biològic que pot transcòrrer sense dificultats, de vegades hi ha complicacions i es transforma en un part anormal o distòcic que els obliga a finalitzar o acurtar el part intervenint.
A continuació cita diverses de les complicacions més freqüents com pèrdua del benestar fetal, prolapse del cordó, infecció, etc. Trobo a faltar que no contempli la iatrogènia que implica la realització de tot el pack d’intervencions rutinàries obsoletes ja esmentades, convertint massa sovint un part que havia de ser totalment normal en una emergència per a mare i nadó.
El que em sembla escandalós és l’apartat 5:
“Las decisiones médicas y/o quirúrgicas a tomar durante el transcurso el parto quedan a juicio del tocólogo, tanto por lo que respecta a su indicación como al tipo de procedimiento utilizado, si bien yo o mi representante legal, seremos en lo posible informados de los mismos, siempre y cuando la urgencia o circunstancias lo permitan”.
El paràgraf anterior és directament contrari a la llei. La dona decideix un cop informada si consenteix o no. Normalment una dona de part no està vivint una emergència, de fet tots sabem que acostuma a ser una qüestió de varies hores. Potser si en aquest hospital es prenguessin la molèstia d’acceptar Plans de part (que incomplint un cop més la llei no ho fan, ho sé per conegudes i perquè jo vaig intentar presentar-ne un) els tocòlegs no hauríen de dedicar-se a prendre decisions que corresponen a la dona.
¿Què és això de que la dona o el seu representant legal han de ser informats “en lo posible”? La llei és clara: han d’ésser informats i punt. La llei no preveu una excepció a informar, preveu una excepció a recabar el consentiment en cas d’emergència i no es tingui o no es pugui obtenir. Només en aquest cas decideix el tocòleg.
És més, si la dona prèviament ha dit que no consenteix certa intervenció, el tocòleg no pot realitzar-la, perquè la excepció aplica en absència de consentiment, però si existeix un rebuig exprés la llei no permet ignorar-lo.
Alguns argumentaràn que és inconcebible posar en perill a mare o nadó si la mare es nega a una intervenció que és necessària. És evident que aquí entren en joc consideracions bioètiques que són molt legítimes, pero la llei és clara.
D’altra banda, dubto que la solució passi per imposar intervencions en el cos de la dona o el nadó. Crec que la solució radica en que la dona i el personal sanitari tinguin una relació de confiança i respecte mutu, que es pot assolir fàcilment si la dona és respectada, informada i valorada durant tot l’embaràs i el part. Com a mínim és una opció més fàcil i menys traumàtica per a tothom, i és com la llei preveu que hauria de ser.
