I TORNARIA A PARIR MIL VEGADES

Doncs si, ho faria, perquè parir és l’acte fisiològic i emocional més gran que he fet mai a la meva vida, i els seus beneficis per mi son innumerables.

 Entenc que després de l’educació que hem rebut , ja sigui a través de la societat més propera o de la publicitat i cinema, la paraula “PART” faci venir esgarrifances:

Dones cridant com si les matessin només trencar aigües, molt estrès, una cadira obstètrica on la teva intimitat queda a l’alçada de totes les mirades i aquell ginecòleg amb aquells guants de color blau fent penjar el teu nen per un peu, aquelles infermeres amb cara de pocs amics, aquell ritme frenètic i el pare donant voltes i més voltes a la sala d’espera o desmaiant-se a la sala de parts… Jo també tenia por, molta!

Entenc que hi ha dones que volen parts medicalitzats, però no estic parlant d’aquests, sinó dels parts no respectats. El meu primer no ho va ser i em vaig sentir, en gran part, com aquella dona de la pel·lícula.

 Després, hi ha les histories dels parts de les nostres mares: La famosa PENTOTAL! Van sentir tots els dolors del món i després, com si fos un cop de bat de beisbol al cap: negre nit… totalment anestesiades i sense poder viure el final de l’inici de la seva nova vida, acte seguit, nadó al niu i ja es coneixerien més tard.

Normal doncs tenir por al part i imaginar-se l’acte de tenir un fill com un procés diabòlic…

Però no!! Perquè per sort i per supervivència, existeix el part normal.

Si, si! El PART NORMAL, i és aquest el que és tan i tant genial, el que t’alimenta de felicitat i d’amor des de que comença fins a l’infinit.

El part normal, aquell en que és la dona la que té el poder absolut del seu cos i les seves emocions.

Aquell en que és la dona la que pareix i la que decideix…

Aquell en el que les hormones juguen un dels papers fonamentals: des de produir felicitat, fins fer estirar les fibres del teu cos a uns nivells impensables…aquelles hormones que fan que el teu cos, mitjançant onades obrin tot el teu poder i fan que el teu nadó comenci a avançar sense retorn per unir-vos per sempre més en una abraçada eterna…

Si, el part normal, el que et fa respirar com una autèntica deessa, aquell part que fa que et moguis i que parlis com mai ho havies fet, aquell part que fa que et re enamoris del món…

Aquell part on el dolor és POSITIU, on cada contracció és una senyal més que t’indica que tot va bé…

Aquell part on la teva parella i acompanyants et miren amb ulls brillants, presenciant el miracle més espectacular que ens atorga la vida, perquè precisament això és el que estem fent: Donar la benvinguda a la vida, a un nou ésser humà, que hem gestat i criat dins el nostre úter…

 Com pot ser que s’acabi convertint en un acte horrorós?

 Al final és igual si volem o no anestesia i si estem estirades o reclinades, al final, lo important és que el part sigui nostre i siguem nosaltres les que el compartim si volem aquest acte d’amor, i siguem nosaltres les que el gaudim, sigui com sigui, sigui on sigui.

 Si noies, parir NORMAL és el més preciós que he fet mai, ho he pogut fer dues vegades i ho repetiria fins l’infinit, des del primer doloret, fins el moment animal on l’ olor a vida va impregnar per sempre més el meu jo més profund.