Aquesta llibertat d’elecció de centre i/o professional és molt important en el cas de les dones embarassades i els seus nadons. És la diferència entre anar a un hospital amb protocols obsolets o un que els té actualitzats, la diferència entre una taxa de cesàries o una altra, entre equipaments preparats per a parts fisiològics o no… En definitiva, ens hi juguem la salut i la dignitat.
Si hi ha hospitals que no tenen prou demanda enlloc de segrestar les dones prohibint-los de canviar de centre potser el que hauria de succeïr és que ens fixem i prenguem com a model els hospitals on sí s’estàn fent les coses bé i on les dones es senten més segures per parir.
Després d’estudiar la situació legal, afirmem quee l’article de la Carta catalana de Drets i Deures del Pacient on es restringeix la lliure elecció de centre és il·legal. Ens expliquem:
La llei 44/2003 d’ordenació de les professions sanitàries estableix en el seu article 5è els principis rectors de la relació entre professionals sanitaris i les persones ateses:
“d) Los pacientes tienen derecho a la libre elección del médico que debe atenderles. Tanto si el ejercicio profesional se desarrolla en el sistema público como en el ámbito privado por cuenta ajena, este derecho se ejercitará de acuerdo con una normativa explícita que debe ser públicamente conocida y accesible.”
Aquesta llei executa les competències estatals en matèria de sanitat, que té a veure amb la capacitat d’establir les bases que regeixen l’atenció sanitària, tal i com veiem a continuació:
Disposición final Primera Título Competencial “1. Esta ley se aprueba de acuerdo con las competencias exclusivas que asigna al Estado su artículo 149.1.1.ª y 16.ª de la Constitución, y sus preceptos son bases de la sanidad.”
Per tant, l’Estat té competència per establir unes bases legals i a partir d’aquí les Comunitats Autònomes (entre elles Catalunya) tenen competència per a desenvolupar-les.
D’acord amb el principi de competència, la Comunitat Autònoma pot desenvolupar la legislació sempre respectant els mínims establerts per la llei base estatal, és a dir, pot establir els mateixos drets i pot ampliar-los, pero mai pot restringir-los.
Per tant, si la llei base estableix que les usuàries tenim dret a la lliure elecció dels professionals que ens atendràn, la Carta de Drets i Deures no pot imposar requisits ja sigui per zona o restringir aquesta elecció només a la atenció primària, ja que no té competències per fer-ho, devenint les restriccions il·legals.
Des de Dona Llum seguirem treballant per a informar les dones sobre els seus drets i per a garantir que la seva autonomia sigui respectada.
