Informe Doulas: Una conspiració?

El document del Consejo General de Enfermería és un recull d’errors i  falsetats amb clar interès corporativista.

 

Com a associació d’usuàries dels serveis d’atenció a l’embaràs, part i post part, en relació a l’Informe doulas redactat pel Consejo General de Enfermería volem comunicar el següent:

• La violència obstètrica no és ni un invent ni un argument de les doules. Es tracta d’un tipus de violència reconegut en la legislació d’altres països i que es produeix al nostre país, i amb la qual s’identifiquen moltíssimes dones, moltes de les quals no han tingut mai contacte amb cap doula. Com a associació rebem constants testimonis de dones que l’han patit.
  A aquest respecte, la Organització Mundial de la Salut va publicar l’any 2014 una la declaració sobre Prevenció i eradicació de la falta de respecte i maltractament durant l’atenció al part en els centres de salut. Declaració signada per 80 organitzacions tant d’usuàries com de professionals sanitaris d’arreu del món, alguns del nostre país, com DONA LLUM, el que mostra la importància i l’abast del problema. En sembla d’una enorme irresponsabilitat banalitzar-lo com s’ha fet a l’anomenat Informe doulas.

• Les usuàries tenim capacitat per prendre decisions sobre la nostra salut, no som un objecte sobre els quals uns o altres lluiten per decidir per nosaltres o imposar les seves pràctiques. Les dones som persones intelligents amb llibertat i plena capacitat d’informar-nos i triar l’acompanyament que necessitem, volem i desitgem , així com de pagar per aquest acompanyament si així ho decidim.

• No hem rebut mai cap queixa de cap usuària relacionada amb haver-se sentit pressionada per cap doula a practicar cap tipus de ritual. En tot cas, les dones que han decidit portar a terme rituals ho fan perquè els bé de gust i és independent de si s’ha comptat o no amb els serveis d’una doula. No tenim constància que en cap cas es tracti de rituals caníbals, ni de comportament sectaris. Recordem que qualsevol cultura conté rituals, com pot ser prendre el raïm al cap d’any.

• L’informe està ple d’errades injustificables en un text redactat suposadament per un equip multidisciplinar de professionals. Alguns dels articles que citen han estat redactats per professionals titulats, com diverses llevadores. També surten a les referències pàgines web de grups que es composen per ginecòlegs i antropòlegs entre d’altres.

• L’article “No os bajéis las bragas” ha estat extret d’una web d’usuàries, no de doules, i està signat clarament per una professional titulada. Per què surt a l’informe? S’entén que per defensar la perillositat que les dones no se sotmetin a les exploracions obstètriques. És remarcable que s’utilitzi l’exemple dels tactes durant les consultes al tercer trimestre d’embaràs, quan la Guía de práctica clínica de atención en el embarazo y puerperio del Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad (2014) diu al respecte, a la pàgina 25, que “Se sugiere no realizar tactos vaginales ni la maniobra de Hamilton como procedimiento de rutina en aquellas mujeres con un embarazo sin complicaciones antes del término y que no tengan ninguna indicación de finalización de gestación.” A la biblioteca Cochrane es va publicar al juliol de 2013 un estudi que qüestiona els tactes vaginals.
  Potser el que necessiten les dones és que les professionals sanitaris coneguin les últimes recomanacions del ministeri per tal que les dones no s’hagin de negar a practiques innecesàries. Negació, d’altra banda, a la qual tenen tot el dret si així ho decideixen, a aquesta pràctica i a qualsevol, en virtut de lleis i codis deontològics relacionats amb l’assistència sanitària.

• L’apartat sobre violència obstètrica es basa també en una web d’un equip on no hi ha cap doula, dirigit per una llevadora i fisioterapeuta, que és qui signa l’article . I sembla ser que per als representants del Consejo General de Enfermería, introduir els dits a la vagina d’una dona sense el seu consentiment no és una violació. Aquesta gent és la que està protegint les dones i els seus nadons?

• El cant carnàtic té el seu origen a l’Índia i va ser introduït a Europa per l’obstetra francès Frederick Leboyer. La persona que escriu l’article ni s’identifica com a doula. Per què surt a l’article? Quin és el perill d’aquest cant?

• La majoria d’apartats relacionats amb el consum de la placenta són extrets de pàgines web gestionats per dones que no viuen ni exerceixen com a doules a Espanya. En alguns casos ni tan sols a Europa. El mateix passa amb la crema del cordó, pràctica donada a conèixer per la reconeguda llevadora americana Ibu Robin Lim per evitar infeccions, pels motius que diu l’article. Però la web que el conté no està gestionada per doules a Espanya, sinó que es veneçolana.

Per una altra banda, cal fer les següents puntualitzacions:

• Cap doula ni cap altra persona podria privar al pare del seu dret si es permetés a les dones ser acompanyades durant el seu part per totes aquelles persones que li vingui de gust, sempre i quan, evidentment, no interfereixin en les tasques del personal. Però encara que es realitzi als hospitals, el part és un esdeveniment familiar i la dona és qui ha de decidir per qui ha d’estar acompanyada. Bé que es deixa estar presents a grups d’estudiants als parts, i sovint sense el consentiment expressat de la dona, com la llei exigeix. Els sembli bé o no, ni el personal sanitari ni ningú ha de fer cap judici sobre qui ha d’acompanyar a la dona que pareix, ella és qui decideix.
• En referència a la Llei d’Autonomia del Pacient, és habitual que molts professionals sanitaris no informin de manera completa a les dones durant l’embaràs i el part, ni que permetin a les dones escollir o rebutjar les intervencions que considerin convenients, tal i com recull la dita Llei. Encoratgem al Consejo General de Enfermería que dirigeixi els seus esforços relacionats amb el compliment d’aquesta normativa al seu propi col·lectiu.

DONA LLUM treballa des de 2006 per a una atenció a l’embaràs, part i postpart més segura i satisfactòria. Per aquest motiu informem a les futures mares que segons multitud d’estudis el professional adequat per a l’atenció del seu embaràs, part i postpart és la llevadora, sota una mirada de respecte a la fisiologia del procés, amb intervencions només si estan justificades, tal i com expressa la OMS i l’evidència científica disponible i de respecte a les decisions de la dona, com a mestressa del seu propi cos, corresponsable de la seva salut i protagonista, juntament amb el seu nadó, de l’esdeveniment. Això inclou el fet que les dones han de poder ser acompanyades per qui lliurement decideixin.

Estem d’acord en la necessitat de regular l’activitat de les doules tant a nivell competencial com econòmic, donat que això suposaria una major seguretat per a les usuàries davant dels casos d’intrusisme que es poden poguessin produir.

Animem a qualsevol dona que, en cas de que siguin coaccionades o pressionades a fer o rebre accions amb les quals no estiguin a gust, es tracti de professionals sanitaris o no, portin a terme la corresponent queixa o denúncia.

Finalment, demanem al Consejo General de Enfermería i a qualsevol altre col·lectiu que  realitzin els informes relacionats amb la salut materno infantil amb un mínim de rigor.

Contacte: info@donallum.org – 654011036