#Microbirth, algunes lliçons sobre la nostra diversitat bacteriana


microbirth portadaEl passat 20 de setembre DONA LLUM i MATER vam organitzar, conjuntament amb entitats de tot el món, el primer passi del nou documental “Microbirth” tot just acabat de sortir del forn, realitzat pel mateix equip que hi havia darrera de “Freedom for birth”.

Aquest film independent conté descripcions detallades de com, en els humans, conviuen en simbiosi cèl·lules mamíferes amb una gran quantitat de microorganismes beneficiosos per nosaltres. Aquesta simbiosi és imprescindible per a la nostra salut i forma part essencial del nostre sistema immunitari.

El documental, sostingut en els testimonis de diversos investigadors, descriu com la diversitat bacteriana del nostre organisme és cada cop més pobra, a causa de la generalització de l’ús dels antibiòtics i també, apunta, a la forma en què els infants neixen des de les darreres dècades. Aquests fets, s’afirma, podria estar portant les futures generacions a una situació d’indefensió immunitària davant d’un món cada cop més interconnectat. El més alarmant, però, és que també ha augmentat ostensiblement la incidència de malalties no contagioses (diabetis, celiaquia, obesitat…), coincidint amb l’època de major aplicació de les intervencions obstètriques, eminentment la cesària.

La colonització bacteriana en el nounat s’esdevé durant la travessa del canal de part, en la qual els bacteris que habiten la vagina de la mare entren en contacte amb les mucoses de l’infant que prèviament vivia pràcticament en un terreny estèril (tot i que el documental esmenta l’existència d’alguns microorganismes a la placenta i a l’úter). Per mitjà del contacte sobretot de la boca del nadó amb aquesta flora, té lloc la primera colonització (“seeding”) amb una importància primordial en el funcionament immunològic del seu organisme. Per explicar-ho de forma didàctica, la idea és que aquesta primera invasió de bacteris permet al sistema ingenu aprendre quins bacteris són bons i quins altres cal combatre i, d’aquesta manera, madura adequadament. Per això, el naixement via abdominal i la posada en contacte primerenc amb els bacteris de l’hospital, donen com a resultat un sistema immunològic que no madura de forma saludable. Però no tot queda aquí. El “seeding” encara s’esdevé de forma molt crítica durant les primeres hores de vida, amb el contacte del nounat amb la pell de la mare (i amb els centenars de milers de bactèries que l’habiten) i, molt significativament, amb l’alletament matern. Els sucres de la llet materna estan especialment previstos per alimentar la biota del nadó (tots aquells bacteris que habiten el seu sistema digestiu i que conformaran la resposta immunitària).

Així doncs, la fórmula [part vaginal + pell amb pell immediat + alletament matern (durant 6 mesos com a mínim)] seria, segons el que s’extreu del documental, l’equació idònia per a garantir un sistema immune madur per a aquesta persona al llarg de la seva vida i, per tant, una millor resposta a les malalties.

Però sabem que tots els nadons no poden néixer per part vaginal. Per aquell 10-15% que, per raons mèdiques (segons dades de l’OMS), han de ser extrets per cesària, algunes noves investigacions estan mirant de substituir la colonització via canal vaginal per una altra colonització mitjançant unes compreses intravaginals que es col·loquen a la mare previ a l’operació que, tant bon punt el bebè neix, es freguen principalment per la seva boca, cara i després per la resta del cos. Aquesta tècnica, ara en fase experimental, està donant bons resultats en quant a la colonització i riquesa bacteriana de bebès nascuts per cesària.

“Microbirth” apunta algunes hipòtesis realment alarmants en quant a la salut de les properes generacions i en relació amb la despesa pública, que cada vegada anirà en augment, destinada a cobrir la incidència de malalties no transmissibles. La relació entre l’elevada taxa de cesàries i el creixement de certes malalties relacionades amb el sistema immunitari està encara considerada una associació, no una causalitat (no hi ha encara prou evidència científica per sostenir la relació causa-efecte). Tanmateix, com descriu un dels testimonis de la pel·lícula, estem davant del més impressionant experiment amb la humanitat en tota la història (referint-se a la medicalització de la vida i molt especialment del part) i, com apunta una altra, si fem alguna cosa ara per canviar-ho i no teníem raó, no haurem causat cap mal (utilitzant la medicació i la tecnologia per a les ocasions en què sigui veritablement necessari), però si no fem res per canviar això, potser després serà massa tard.

Aquesta pel·lícula tingué molt bona recepció entre les persones que ens trobàrem al Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison, i en la discussió posterior destacà el plantejament que és molt necessari que les idees que conté arribin a responsables de polítiques públiques, d’institucions sanitàries i a estudiants dels àmbits de salut que, molt sovint, no estan prou instruïts en l’atenció als parts de baixa intervenció i en l’acompanyament a l’alletament matern.

Trobareu més informació a microbirth.com i seguint les etiquetes de twitter #microbirth i #seedandfeed.

Des de DONA LLUM tenim previst organitzar altres passis del documental, que seran degudament anunciats pels nostres mitjans.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.