Perquè m’he associat a DONA LLUM?­­

Arrel d’una conversa amb unes companyes,  em vaig parar a reflexionar i molt en perquè m’havia associat a Dona Llum,

I és que per molt que sembli senzill, no ho és gens.

 Em vaig associar a Dona Llum en un primer moment, només pel “títol”:

                 “Associació catalana per un Part Respectat“

Perquè tot i que sóc molt fan del part normal (àlies natural) o del part a casa, sobretot  i per damunt de totes les coses sóc una activista del PART RESPECTAT, i aquest concepte, per molta gent, és complicat d’entendre o de gestionar.

 Què és un part respectat? On comença i on acaba el respecte? Respecte per part de qui? No és fàcil no… se m’obren moltes preguntes i moltes reflexions, però en el fons hauria de ser ben senzill:

 Un part respectat, hauria de ser aquell on la dona fos autònoma sobre el seu propi jo, el seu propi cos , les seves pròpies decisions, i evidentment sobre el seu/s fill/s,  i l’equip i/o centre haurien d’acompanyar i actuar respectant aquestes premisses sempre sota l’evidència científica i la mes rigorosa professionalitat.

 El més fotut de tot, és que a vegades, això no és així i depèn massa del factor “moneda a l’aire”.

 Per anar bé, la dona s’hauria d’informar molt sobre el procés de l’embaràs, les proves mèdiques i el part per així poder decidir amb totes les alternatives damunt la taula.

No dic pas que les dones anem en plan guerreres, simplement és el nostre part i el nostre cos, i així com ens informem de totes les prestacions del cotxet abans de comprar-lo (per posar un exemple) seria lògic que quan anem a fer-nos una prova o una consulta, sapiguem què ens estan fent o dient i decidir si és el que volem o no ho és.

Deixar  les nostres decisions 100% en mans d’un desconegut ( o conegut) és com a mínim arriscat, no?

 Per altre part, l’equip mèdic hauria de facilitar les explicacions, informació i alternatives a qualsevol proposta que cregués adient  per aquella dona.

Però el que més m’aterra lluny de la teòrica i de la fisiologia del part, és que hem perdut aquella humanitat característica del naixement:

 Arreu del món i durant tota la història, el naixement, igual que la mort ha estat ritualitzada (m’acabo d’inventar una paraula) d’una manera molt potent, ja que el part és una de les transicions més importants de la vida: El moment en que la gestació dins l’úter s’acaba i comença la vida terrenal. Això és molt important i significatiu! Molt!

Biològicament parlant, i sense tenir ni idea de biologia, el nadó passa a través del canal del part “acabant-se de fer”; Es tanca un cicle vital i en comença un altre on aquella personeta és més que vulnerable però a l’hora més que ferma i forta.

És un desastre que haguem perdut aquests sentiment d’ humanitat, potser un xic bucòlica… No dic que s’hagi de fer cap ritual ancestral a l’hospital, però com a mínim sí que el RESPECTE s’hauria d’imposar a la sala per part de la mare i de tots els assistents: Silenci, llums baixes, oxitocina natural i sobretot molt d’amor per rebre aquell nadó, que ha passat 9 mesos  dins de l’úter de sa mare, com es mereix.

 I ara, deixant rituals a part, que m’he desviat totalment del tema, m’he associat a Dona Llum, precisament perquè cada dia lluita pel respecte, per facilitar tota aquella informació a la dona, per canviar el caire que es respira a algunes clíniques, per donar suport a les mares que no han tingut el seu part somiat i per trobar solucions a tot plegat.

 I per això sóc tan fan, perquè la feinada que comporta fer tot això i més és inimaginable i les dones a les que s’ajuda són incomptables.

 Poquet a poquet les coses comencen a canviar, i només aconseguirem que canviïn del tot si entre totes ens unim per aconseguir que el part sigui RESPECTAT arreu.