Des de Dona Llum Associació Catalana per un Part Respectat hem detectat desinformació per part dels Hospitals Universitaris respecte de la legalitat que afecta a la presència i intervenció d’estudiants en l’atenció a l’embaràs, part i postpart. Mitjançant el present document procedirem a resumir la legalitat vigent en relació a aquesta matèria per a una millor atenció de les usuàries, en compliment del marc legal.
D’una banda, a més de tota la legislació internacional sobre Drets Humans i en concret drets sexuals i reproductius de les dones, trobem la Constitució Espanyola de l’any 1978, que consagra el dret a la intimitat i la dignitat, juntament amb el dret a la integritat física i moral.
En relació amb l’anterior, en Dret Sanitari regeixen diferents principis, dos dels quals són rellevants en el cas que ens ocupa, que son l’autonomia del pacient, que implica obtenir el seu consentiment després d’haver-la informat, i el de confidencialitat, que exigeix que només les persones directament involucrades en l’assistència sanitaria accedeixin a la informació clínica.
La legislació estatal bàsica la trobem a la Llei d’Autonomia del Pacient 41/2002, llei imprescindible en l’àmbit sanitari ja que n’estableix el marc general d’actuació (juntament amb la Llei d’Ordenació de les Professions Sanitàries 44/2003).
A la llei d’autonomia es regulen el dret a la intimitat al seu article 7, centrant-se tal i com ja hem dit en la confidencialitat de les dades sanitàries; i el dret al consentiment informat a l’article 8, on es menciona la necessitat d’informar sobre la docència.
Les competències en sanitat estàn transferides a les comunitats autònomes, que poden desenvolupar legislació, sempre respectant el marc bàsic establert per la llei 41/2002. La legislació autonòmica pot ampliar o mantenir el contingut dels drets previstos a la legislació bàsica, mai limitar-los o restringir-los.
En el cas de Catalunya tenim en vigor la Carta de Drets i Deures del Pacient que estableix en relació amb els drets relacionats amb la intimitat i la confidencialitat el dret de la usuària a decidir qui pot estar present durant els actes sanitaris, i en concret explicita el següent:
“Dret a decidir qui pot estar present durant els actes sanitaris: La persona té dret a ser informada de la possible presència de professionals no directament relacionats amb l’acte assistencial (investigadors, estudiants o altres professionals) i pot acceptar, o no, aquesta presència.”
A més a més, el Tribunal Europeu de Drets Humans recenment va fallar a l’octubre de 2014 contra un hospital universitari a la Sentència Konovaleva vs. Russia. La senyora Konovaleva s’havia negat a la presència d’estudiants durant el seu part però l’hospital va passar per sobre de la seva voluntat.
Sense entrar en detalls en la present missiva (en qualsevol cas la Sentència és pública per a qui la vulgui llegir) l’hospital va al·legar davant el Tribunal que la dona ja sabia que es trobava a un hospital universitari i que a més se li va mostrar un fulletó on s’avisava de la possible situació de docència i que en qualsevol cas la presència dels estudiants no havia influit en el desenvolupament del part i que la atenció mèdica rebuda havia estat la millor possible.
El Tribunal Europeu dels Drets Humans va desestimar aquests arguments i va condemnar a l’hospital i a Rusia de manera contundent: al marge del resultat del part s’havien vulnerat els drets humans de la dona en relació amb el respecte a la vida privada i familiar i a la intimitat. També va dir que el moment del part és un moment d’especial sensibilitat i que la presència d’estudiants en contra de la voluntat de la dona va vulnerar tots aquests drets i a més a més va vulnerar la seva confidencialitat ja que als residents els havien explicat la situació clínica de la dona sense el seu consentiment.
Per tant, d’acord amb la legalitat vigent, la usuària té dret a decidir qui pot estar present durant els actes sanitaris, dret que inclou el negar-se a la presència d’estudiants. També incorpora la possibilitat de que la dona autoritzi la seva presència però no la seva intervenció. És a dir, calen dos consentiments: per a la presència d’estudiants i per a la seva intervenció.
En qualsevol cas és el deure de l’hospital informar i recabar el consentiment respecte d’aquesta situació. Això ara mateix no s’està produïnt en general, el qual és una vulneració dels drets de les usuàries que a dia d’avui es troben amb què:
a) o bé no coneixen els seus drets i l’hospital tampoc els dona la informació;
b) o bé quan les que coneixen els seus drets tracten d’impedir expressament aquesta presència o intervenció reben informació errònia i contraria a la legalitat vigent, consistent en dir-los que donat que es troben a un Hospital Universitari no hi ha elecció possible, produint-se finalment l’atenció amb estudiants malgrat que elles no volien, el qual com hem vist és una greu ilegalitat.
Si aquesta situació contrària als drets de les dones s’està produint per desinformació o desconeixement per part dels Hospitals Universitaris del marc legal vigent, cal adreçar-la.
Si hi ha quelcom més que està impedint que els Hospitals Universitaris catalans estiguin en condicions de prestar una atenció sanitaria que respecti els drets de les dones, haurem de treballar per trobar plegades una sortida.
Creiem que és indispensable treballar conjuntament per a millorar la atenció sanitària en quant a embaràs, part i postpart a Catalunya. Tanmateix, la correcta formació de l’alumnat de les professions sanitàries no passa per imposicions o informació errònea o sesgada, si no per crear un clima respectuós i de confiança que faciliti que les dones es sentin còmodes com per a autoritzar la presència i intervenció d’estudiants.
