Des de Dona Llum hem detectat que no s’està explicant a les dones correctament la evidència sobre administrar vitamina K així com les opcions disponibles.
Per començar, d’acord amb la llei d’autonomia del pacient 41/2002 i en excercici de la pàtria potestat sobre els nostres nadons, un cop havent estat informades degudament de la evidència i de les opcions, decidim com procedir. Les opcions son les següents:
- Administrar vit k injectada intramuscular en néixer
- Administrar vit k de manera oral (són 3 dosis, però també es podria optar per administrar-ne una o dues)
- No administrar vit k
Totes aquestes opcions són vàlides d’acord amb la llei i estem en el nostre dret de prendre la decisió que creiem més convenient per a la nostra situació. És important saber per què s’administra suposadament la vit k, i quins riscs i beneficis té cada una de les tres opcions, que son diferents.
Així per exemple, administrar-la pot enmascarar problemes hepàtics greus. No administrar-la implica un possible major risc d’hemorràgia. Administrar-la també pot causar efectes secundaris en tant medicaments. Serà important saber quines coses hem de tenir en compte respecte de cada opció. Per exemple, si no l’administrem conèixer les senyals de possible hemorràgia, o si l’administrem tenir en compte la possible invisiblitat de problemes hepàtics posteriors.
Però, quina és la evidència disponible al voltant de la vitamina K? Gràcies a la llevadora Imma Sàrries, que ens facilita el següent resum:
Malaltia hemorràgica del nounat MHNN
Altrament anomenat
Sagnat per deficiència de Vitamina K HDVK
Un síndrome de sagnat espontani vist ocasionalment en nadons: descrit per primer cop 1894 per Towsend.
Basat en la idea tecnocràtica que tots els bebès tenen deficiència de vit K. Però certament alguns nadons no tenen prou vitamina K per evitar hemorràgia.
PROBLEMA
Marcs Temporals de la HNN : tenen causes diferents
- Hemorràgia Primerenca primeres 24 (alguns autors nous diuen del naixement a 2 setmanes)
- Hemorràgia Clàssica 2-7 dies de vida
- Hemorràgia Tardana 8 dies fins 3-4 mesos
Hemorràgia Primerenca: primeres 24h
- Rar
- Dones que prenen: anticonvulsivants, anticoagulants, o alguns antibiòtics (Gopakumar et al, 2010; Darlow and Hardling, 1995)
- No es pot prevenir amb la vitamina K
La solució seria no donar aquestes medicacions a dones embarassades
Hemorràgia Clàssica: 2-7 dies de vida
-
- La que ens ha de preocupar més
- On la vitamina K pot ser més útil i més eficaç
- Menys problemàtica que la tardana, conseqüències menys serioses
Signes de sagnat:
-
- sota la pell
- budell
- Nas
- de la ferida de circumcisió.
Hemorràgia Tardana: 8 dies fins 3-4 mesos de vida (Schulte et al, 2014)
- Té lloc si no s’han construït els magatzems de Vitamina K en el fetge
- La majoria d’evidència està basada en Hemorràgia Tardana perquè és la que es considera més perillosa
- Pot afectar nadons a qui no s’ha administrat la Vitamina K (Schulte et al, 2014)
- També pot ser causa de patologia hepàtica no detectada, i NO es pot prevenir administrant Vit K (Enkin et al, 2002)
- El fetge va emmagatzemant vitamina k els primers dies: si això no passa ens trobem davant de l’Hemorràgia tardana
Signes de sagnat més comuns:
-
- sota la pell (hematomes)
- Budell i cervell (Puckett and Offringa, 2002)
En casos de problemes hepàtics administrar vitamina K podria:
- emmascarar el problema
- Endarrerir el tractament
- empitjorar el problema
Cal estar vigilants per la presència de icterícia patològica, orina fosca, nàusees, vòmits, dolor o distensió abdominal, per detectar els nens amb problemes hepàtics
Més signes i símptomes de possible MHNN
- Sagnat
- falta d’interès per lactar (també podria ser-ne una causa)
- Inquietud
- Somnolència, letargia
- Pal·lidesa
- Vòmit
En absència d’Hemorràgia intracreaneal els nadons amb MHNN tenen bon pronòstic perquè el tractament amb Vitamina K és molt eficaç i ràpid (augmenta nivells de protrombina en 3-4 h, tornant a la normalitat en aproximadament 24h), excepte si hi ha patologia hepàtica. (Gopakumar et al, 2010)
INCIDÈNCIA
Risc de d’Hemorràgia Tardana quan el nadó NO rep profilaxis en països d’ingressos elevats
1 casa cada 11.363 nadons. El risc s’incrementa en països d’ingressos baixos i mitjans (Sankar et al, 2016)
Podem predir el risc?
- No es pot predir per trauma en el naixement: els parts instrumentalitzats no augmenten el risc
- Circumcisió és un factor de risc
- No s’hauria de tallar frenet sense haver administrat Vit K
- Qualsevol nadó que no mami bé te risc de MHNN per falta d’ingesta
- Qualsevol nadó que desenvolupi problemes d’alimentació
- Prematurs, per la prematuritat però també per intervencions i per antibiòtics
- Nadons exposats a antibiòtics, durant el part o després
EFICÀCIA
Què és la vitamina K?
Vitamina K és una substància liposoluble
- S’emmagatzema al fetge
- Imprescindible per a iniciar la cascada de coagulació
- Prevé sagnats
- Essencial pel cos humà / vital.
La seva font principal és el menjar: col, bledes, espinacs, fulla verda fosca…
Es pot sintetitzar en el budell: però només un 10% del total
Es pot fabricar versió sintètica, que és la que s’administra
La vitamina K és eficaç
Intramuscular:
Barrejada amb oli i injectada fa un dipòsit al fetge que s’allibera al llarg de varies setmanes a poc a poc (administración de dipòsit)
Taxa de fracàs de la Vit K IM 1:100.000
Però no hi ha estudis aleatoris controlats perquè es podrien considerar poc ètics
- Primers estudis fets als anys 40
- Poc ètic fer un EAC
Si el nadó rep vit K intramuscular té 10 vegades menys risc de tenir una hemorràgia Però estem parlant de risc relatiu perquè el ric sense profilaxis es molt baix
Oral:
L’administració oral fa que es metabolitzi ràpidament i s’excreti del cos en pocs dies a través de la bilis i l’orina (Lippi and Franchini, 2011)
La vitamina K oral SEMPRE cal administrar-la junt a una toma, per assegurar la seva absorció i efectivitat (Shearer, 2009)
Oral és molt menys eficaç que la intramuscular però suposadament és millor que res:
- S’excreta fins a un 70% per la bilis i l’orina en pocs dies
- Cal assegurar que la protecció dura suficient per a prevenir l’Hemorràgia Tardana
- Important que hi hagi múltiples dosis
(Laubscher et al, 2013; van Winckel et al, 2009; Shearer, 2009; Busfield et al, 2007)
- És efectiva si es dona a dosis elevades setmanalment
- Dosis menys freqüents son menys efectives
- Una sola dosi al naixement dona protecció però 1:15.625 nadons tindrà hemorràgia tardana (Busfield et al, 2007)
- Però la majoria de bebès estaran perfectament bé
- Pot afectar la seva administració el microbiota? No hi ha dades
Molt menys eficaç sobre tot per a bebès que tenen problemes de vesícula biliar:
- 1:60.000 nadons
- Poden causar sagnat intracranial
- Més problemes absorbint substàncies liposolubles
- Absorbeixen perfectament Vit K intramuscular
DESAVANTATGES
Efectes secundaris dels excipients o per la via d’administració
Per la via d’administració:
- Risc d’infecció local, sagnat, hematoma o dolor : poc comú i poc temps
- Error d’administració: ensenyar els pares que poden preguntar abans , testimoni.
- Anafilaxis: molt estrany però hi ha un cas documentat de shock anafilàctic (Koklu et al 2014)
Excipients:
- A vegades difícil de distingir si els efectes son dels excipients o de la medicació
- En general en quantitats petites son segurs
- Alguns provenen d’animals, no son vegetarians, vegans, Halal o Kosher..
- Sempre hi ha pares que no volen res en el cos dels seus fills
No es coneix cap altre efecte de la vitamina K en el nounat que la prevenció de MHNNN
S’ha desmentit fa molt de temps cap vincle amb leucèmia infantil
La major preocupació és per donar quantitats molt majors de les que te el nadó
Perquè neixen els nadons amb nivells baixos de vit K?
- Les cèl·lules mare viatgen els primers dies i ho fan millor amb nivells baixos de vit K
- Sabem que a la població la vit K fa més bé que mal.
- Si els nivells son baixos fins que els nadons la ingereixen o la produeixen,…potser això te algun avantatge?
- Falta informació sobre possibles efectes secundaris i el nombre de bebès que es poden veure afectats
- La llet materna és baixa en vitamina K , comparat amb la llet de fórmula. Potser això te algun avantatge o raó de ser?
ALTERNATIVES
Alimentació o Espera vigilant
Alimentació:
Durant l’embaràs la vitamina K o bé no travessa la placenta o bé el nadó no la pot utilitzar i per això no li arriba. Per tant la suplementació en l’embaràs no és útil (Shearer et al, 1982)
Però la suplementació de Vitamina K durant la lactància pot ser una bona alternativa per alguns pares
1-Suplementació:
5mg de suplement de Vit K/dia, augmenta suficient els nivells de vitamina K a la llet per oferir nivells adequats de protecció (Bolisetty et al,1998; Greer et al, 1997)
2-Dieta:
Nivells de vitamina K varien segons la dieta, no hi ha estudis. Poder arribar als nivells adequats de protecció és molt difícil amb dieta
5mg de vit K = 5 tasses de col arrissada/Kale
El 90% de la vitamina K prové de l’alimentació especialment de :
- verdures de fulla verda fosca, espinacs, bledes, col Kale, i col, coliflor, bròquil, cols de Brussel·les
- Algunes fruites: alvocat, kiwi, plàtan
- Alguns olis: soja i Girasol
No es perd gaire amb la cocció (Lippi and Franchini, 2011)
Inhibidors de l’absorció de vitamina K
- Olis minerals cosmètics
- Antibiòtics (prematuritat, cessaria, RPEM, Estreptococ) no se sap si perquè afecta la flora intestinal o perquè interfereix en el metabolisme de vitamina K
- Antiepilèptics: fenobarbital, fenitoïna
- Anticoagulants
- Contraceptius orals
- Dosis altes de vitamina A
- Problemes hepàtics
Espera Vigilant
- Consciència que la possibilitat és petita però real
- Consciència sobre signes i símptomes, i els factors de risc addicionals
- Actuar desseguida si s’observen problemes
Tenir clars Signes i símptomes de MHNN
- Sagnat actiu de nas, boca, genives, cordó, llocs de intervenció mèdica (prova taló)
- Sang a orina, femta, vòmit
- Hematomes inesperats i massa grans
- Observar fontanel·la anterior, perquè sagnat intracreaneal pot modificar-la i és una forma greu
- Canvis en el comportament: irritable, no menja, letàrgic, vòmits, pal·lidesa
(Woods et al, 2013)
Cal trobar equilibri entre l’evidencia i les necessitats individuals de cada dona /família
REFERÈNCIES I LECTURES
Ansell P, Bull D, Roman E (1996). Childhood leukaemia and intramuscular vitamin K: findings from a case-control study. British Medical Journal, 313: 204-05.
Ansell P, Roman E, Fear NT et al (2004). Vitamin K update: survey of paediatricians in the UK. British Journal Midwifery 12(1): 38-41.
Ardell S, Offringa M and Soll R (2010). Prophylactic vitamin K for the prevention of vitamin K deficiency bleeding in preterm neonates. Cochrane protocol. DOI: 10.1002/14651858.CD008342
Beech BAL (2014). Am I Allowed? London: AIMS.
Benin AL, Wisler-Scher DJ, Colson E et al (2006). Qualitative analysis of mothers’ decision making about vaccines for infants: the importance of trust. Pediatrics. 117(5):1532-41.
Bevan V (2003). Vitamin K in Lincoln: consumer choice or no voice? AIMS Journal 15(3): 18-20.
Bolisetty S, Gupta JM, Graham GG (1998). Vitamin K in preterm breastmilk with maternal supplementation. Acta Paediatrica 87(9): 960-62.
Brousseau TJ, Kissoon N, McIntosh B (2005). Vitamin K deficiency mimicking child abuse. Journal Emergency Medicine 29(3): 283-88.
Burke C (2013). Vitamin K deficiency bleeding: overview and considerations. Journal of Pediatric Health Care.
Busfield A, McNinch A, Tripp J (2007). Neonatal vitamin K prophylaxis in Great Britain and Ireland: the impact of perceived risk and product licensing on effectiveness. Archives of Disease in Childhood 92(9): 754-58.
Busfield A, Samuel R, McNinch A et al (2012). Vitamin K Deficiency Bleeding After NICE Guidance and Withdrawal of Konakion Neonatal: British Paediatric Surveillance Unit Study, 2006-2008. Archives of Disease in Childhood 98 (1), 41-47.
Cancer Research UK (2017). Leukaemia (all subtypes combined) incidence statistics. http://www.cancerresearchuk.org/health-professional/cancer-statistics/statistics-by-cancer-type/leukaemia/incidence
Centers for Disease Control and Prevention (CDC) (2013). Notes from the field: late vitamin K deficiency bleeding in infants whose parents declined vitamin K prophylaxis—Tennessee, 2013. Morbidity and Mortality Weekly Report 62(45): 901.
Clarke P, Shearer MJ (2007). Vitamin K deficiency bleeding: the readiness is all. Archives of Disease in Childhood 92(9): 741-43.
Clarke P (2010). Vitamin K prophylaxis for preterm infants. Early Human Development 86(1 suppl): 17-20.
Costakos DT, Greer FR, Love LA et al (2003). Vitamin K prophylaxis for premature infants: 1 mg versus 0.5 mg. American Journal of Perinatology. 20: 485–90.
Cranford M (2011). Vitamin K: did nature get it right? Midwifery Today 98: 28,66.
Daly SEJ, DiRosso A, Owens RA et al (1993). Degree of breast emptying explains changes in the fat content, but not fatty acid composition, of human milk. Experimental Physiology 78:741-55.
Danielsson N, Hoa DP, Thang NV et al (2004). Intracranial haemorrhage due to late onset vitamin K deficiency bleeding in Hanoi province, Vietnam. Archives of Disease in Childhood: Fetal and Neonatal Edition 89(6): F546-50.
Darlow B and Harding J (1995). Vitamin K prophylaxis in the newborn. New Zealand Medical Journal 108: 514.
Darlow BA, Phillips AA, Dickson NP (2011). New Zealand surveillance of neonatal vitamin K deficiency bleeding (VKDB): 1998-2008. Journal of Paediatrics and Child Health 47(7): 460-64.
Dekker R (2014). Evidence on: The Vitamin K Shot in Newborns. https://evidencebasedbirth.com/evidence-for-the-vitamin-k-shot-in-newborns/
Enkin M, Kierse, MJNC, Neilson J et al (2002). Effective Care in Pregnancy and Childbirth. 3rd Edition. Oxford University Press.
Golding J, Greenwood R, Birmingham K et al (1992). Childhood cancer, intramuscular vitamin K, and pethidine given during labour. British Medical Journal 305(6849): 341–346.
Gopakumar H, Sivji R, and Rajiv PK (2010). Vitamin K deficiency bleeding presenting as impending brain herniation Journal of Pediatric Neuroscience 5(1): 55–58.
GreerFR, Marshall SP, Foley ALet al(1997). Improving the vitamin K status of breastfeeding infants with maternal vitamin K supplements.Pediatrics99(1):88-92.
Greer FR (2004). Vitamin K in human milk — still not enough. Acta Paediatrica 93(4): 449-50.
Greer FR (2010). Vitamin K the basics — what’s new? Early Human Development 86(1 suppl): 43-7.
Guala A, Guarino R, Zaffaroni M et al (2005). The impact of national and international guidelines on newborn care in the nurseries of Piedmont and Aosta Valley, Italy. BMC Pediatrics 5(45).
Hansen KN, Minousis M, Ebbesen F (2003). Weekly oral vitamin K prophylaxis in Denmark. Acta Paediatrica 92(7): 802-05.
Hartmann PE, Owens RA, Cox DB et al (1996) Breast development and control of milk synthesis. Food and Nutrition Bulletin 17(4): 292-302.
Harvey B (2008). Newborn vitamin K prophylaxis: developments and dilemmas. British Journal of Midwifery 16(8): 516-19.
Hey E (2003a). Vitamin K — can we improve on nature? MIDIRS Midwifery Digest 13(1): 7-12.
Hey E (2003b). Vitamin K — what, why, and when. Archives of Disease in Childhood: Fetal and Neonatal Edition 88(2): F80-83.
Heubi JE, Setchell KDR, Jha P et al (2014). Treatment of bile acid amidation defects with glycocholic acid. Hepatology. 61(1): 268-74.
Ijland MM, Pereira RR, Cornelissen EA (2008). Incidence of late vitamin K deficiency bleeding in newborns in the Netherlands in 2005: evaluation of the current guideline. European Journal of Pediatrics 167(2): 165-69.
Israels LG and Israels ED (1995). Observations on vitamin K deficiency in the fetus and newborn: has nature made a mistake? Seminars in Thrombosis and Hemostasis. 21(4): 357-63.
Israels LG, Israels ED and Saxena SP (1997). The riddle of vitamin K1 deficit in the newborn. Seminars in Perinatology. 21(1): 90-6.
Kay P (2000). The Vitamin K Controversy. Birth Gazette 16(2):19-21.
Khambalia AZ, Roberts CL, Bowen JR et al (2012). Maternal and infant characteristics by mode of vitamin K prophylaxis admin-istration. Journal of Paediatrics and Child Health 48(8): 665-68.
Kojima T, Asoh M, Yamaqaki N et al (2004). Vitamin K concentrations in the maternal milk of Japanese women. Acta Paediatrica 93(4): 457-63.
Koklu E, Taskale T, Koklu S et al, (2014). Anaphylactic shock due to vitamin K in a newborn and review of literature. The Journal of Maternal-Fetal and Neonatal Medicine 27(11): 1180-81.
Laubscher B, Banziger O, Schubiger G et al (2013). Prevention of vitamin K deficiency bleeding with three oral mixed micellar phylloquinone doses: results of a 6-year (2005-2011) surveillance in Switzerland. European Journal of Pediatrics 172(3): 357-60
Lehmann, J (1944). Vitamin K as a prophylactic in 13,000 infants. Lancet. 243: 493–94
Lippi G and Franchini M (2011). Vitamin K in neonates: facts and myths. Blood Transfusion. 9(1): 4–9.
McKinney PA, Juszczak E, Findlay E et al (1998). Case-control study of childhood leukaemia and cancer in Scotland: findings for neonatal IM vitamin K. British Medical Journal 316: 173-77.
McNinch A, Busfield A, Tripp J (2007). Vitamin K deficiency bleeding in Great Britain and Ireland: British Paediatric Surveillance Unit Surveys, 1993 94 and 2001-02. Archives of Disease in Childhood 92(9): 759-66.
McNinch A (2010). Vitamin K deficiency bleeding: early history and recent trends in the United Kingdom. Early Human Development 86(1 suppl):63-65.
McNinch AW, Tripp JH (1991). Haemorrhagic disease of the newborn in the British Isles. British Medical Journal 303:1105-09
Neiger D (2004). Choices and changes Midwifery Matters 102:13-15.
Nishiguchi T, Saga K, Sumimoto K et al. (1996). Vitamin K prophylaxis to prevent neonatal vitamin K deficient intracranial haemorrhage in Shizuoka prefecture. British Journal of Obstetrics and Gynaecology 103(11): 1078-84.
Parker L, Cole M, Craft AW et al (1998), Neonatal vitamin K administration and childhood cancer in the north of England. British Medical Journal 316: 189-93.
Passmore SJ, Draper G, Brownbill P et al (1998). Ecological studies of relation between hospital policies on neonatal vitamin K administration and subsequent occurrence of childhood cancer British Medical Journal 316: 184-89.
Phillippi JC, Holley SL, Morad A et al (2016). Prevention of Vitamin K Deficiency Bleeding. Journal of Midwifery and Women’s Health. 61(5): 632-636.
Pilcher E and Pilcher L (2008). The neonatal coagulation system and the vitamin K deficiency bleeding – a mini review. Wiener Medizinische Wochenschrift 158: 385-95.
Politi MC, Jones KM and Philpott SE (2017). The Role of Patient Engagement in Addressing Parents’ Perceptions About Immunizations. Journal of the American Medical Association. Published online June 22, 2017. doi:10.1001/jama.2017.7168
Puckett RM, Offringa M (2002). Prophylactic vitamin K for vitamin K deficiency bleeding in neonates (Cochrane Review). In: The Cochrane Library, Issue 4 2002. Oxford: Update Software.
Reed R and Johnson-Cash J (2016). The Human Microbiome: considerations for pregnancy, birth and early mothering. www.midwifethinking.com/2016/04/13/the-human-microbiome-considerations-for-pregnancy-birth-and-early-mothering/
Robertshawe B (2009). How did you prescribe vitamin K (phytomenadione) today? Midwifery News (New Zealand College of Midwives) 55:35.
Roche Pharmaceuticals (2015). Product Information: Konakion MM Paediatric 2 mg/0.2 ml.
www.medicines.org.uk/emc/medicine/1699
Roman E, Fear NT, Ansell P et al. (2002). Vitamin K and childhood cancer: analysis of individual patient data from six case-control studies. British Journal of Cancer 86(1): 63-69.
Sankar MJ, Chandrasekaran A, Kumar P et al (2016). Vitamin K prophylaxis for prevention of vitamin K deficiency bleeding: a systematic review. Journal of Perinatology 36 Suppl 1:S29-35.
Schulte R, Jordan LC, Morad A et al (2014). Rise in late onset VKDB in young infants because of omission or refusal of prophylaxis at birth. Pediatric Neurology. 50(6): 564-68.
Shearer MJ, Rahim S, Barkhan P et al (1982). Plasma vitamin K1 in mothers and their newborn babies. Lancet. 1982(2): 460–63.
Shearer MJ (2009). Vitamin K deficiency bleeding (VKDB) in early infancy. Blood Reviews 23(2): 49-59.
Slattery JM (1994). Why we need a clinical trial for vitamin K. British Medical Journal 308: 908-910.
Strehle EM, Howey C, Jones R (2010). Evaluation of the acceptability of a new oral vitamin K prophylaxis for breastfed infants. Acta Paediatrica 99(3): 379-83.
Sutherland JM, Glueck HI, Gleser G (1967). Hemorrhagic disease of the newborn. Breastfeeding as a necessary factor in the patho-genesis. American Journal of Disease in Childhood 113(5): 524–33.
Sutor AH (2003). New aspects of vitamin K prophylaxis. Seminars in Thrombosis and Hemostasis 29(4): 373-76.
Tandoi F, Mosca F, Agosti M (2005). Vitamin K prophylaxis: leaving the old route for the new one? Acta Paediatrica 94(suppl 449): 125-28.
Thomas MW, Gebara BM (2004). Difficulty breathing. Clinical Pediatrics. 43(5): 499-502.
Townsend CW (1894) The hemorrhagic disease of the newborn. Archives of Pediatrics 11: 559-65.
van Winckel M, De Bruyne R, Van de Velde S et al (2009). Vitamin K, an update for the paediatrician. European Journal of Pediatrics 168(2): 127-34.
Vietti TJ, Murphy TP, James JA et al (1960). Observations on the prophylactic use of vitamin K in the newborn infant. Journal of Pediatrics 56: 343–46.
von Kries R, Hanawa Y (1993). Neonatal vitamin K prophylaxis. Report of Scientific and Standardization Subcommittee on Perinatal Haemostasis. Thrombosis and Haemostasis 69: 293-95.
von Kries R (1998). Neonatal vitamin K prophylaxis; the Gordian knot still awaits untying. British Medical Journal 316: 161-62.
von Kries R (1999). Oral versus intramuscular phytomenadione: safety and efficacy compared. Drug Safety 21: 1-6.
Warren M, Miller A, Traylor J et al (2013). Late vitamin K deficiency bleeding in infants whose parents declined vitamin K prophylaxis—Tennessee, 2013. Morbidity and Mortality Weekly Report 62(45): 901.
Whitfield MF, Salfield SAW (1980). Accidental Administration of Syntometrine in Adult Dosage to the Newborn. Archives of Disease in Childhood 55, 68-70.
WHO. Guideline: Delayed umbilical cord clamping for improved maternal and infant health and nutrition outcomes. Geneva, World Health Organization; 2014. www.who.int/nutrition/publications/guidelines/cord_clamping/en/
Wickham S (2000). Vitamin K: a flaw in the blueprint? Midwifery Today (56): 39-41.
Wickham S (2003). Vitamin K and the newborn. AIMS: London.
Wickham S (2013). Revisiting vitamin K and the newborn: what have we learned in a decade? Essentially MIDIRS 4(7): 17-23.
Zipursky A (1996). Vitamin K at birth. British Medical Journal 313:179.
