Benvingut Genís.
Aviat farà dos anys del naixement del nostre primer fill i tinc ganes de compartir aquest moment.
Em dic María José i aquesta és la història de el millor que m’ha passat en aquesta vida.
Vaig tenir un embaràs molt bo, tot i haver començat amb una mica de ciàtica, ho vam poder solucionar ràpidament amb acupuntura. Més endavant va aparèixer l’acidesa, a això no hi va haver solució.
Sóc una persona patidora i de les que li dona molts tombs a les coses, de vegades, inclús massa, però, el dia del part ho vaig saber controlar tot força bé. Volia poder ser conscient de tot, viure les contraccions com un dolor que em duria una gran recompensa, el meu desig era tenir un part natural i respectat.
Les sensacions varen començar una tarda, notava uns dolors a la zona dels ovaris, aquell dolor ja em va despertar curiositat, a les 20 h, aquell doloret ja no tenia intenció de marxar.
Recordo que estàvem fent el sopar amb el meu home, estava molt callada, observant les sensacions que tenia al meu cos, ell em va preguntar que tal estava, li vaig dir que bé, tranquil·la i de molt bon rotllo, que aviat faríem les presentacions amb el Genís.
Vam sopar tranquil·lament, el meu home em mirava, jo el mirava… Ningú deia ni piu.
El doloret agafava força, després de sopar em vaig ficar a la pilota, com cada nit. A l’estona d’estar a la pilota vaig tenir ganes d’orinar, en tornar, em vaig adonar que estava molla, havia trencat aigües! Era poc, però suficient per dir que el Genís volia conèixe’ns.
Ens vàrem preparar amb molta calma, a les 22:30 h els dolors van augmentar considerablement, i ja vàrem fer via cap a l’hospital, a les 23 h, tenia contraccions cada 5 o 6 minuts.
Un cop a l’hospital Arnau de Vilanova, ens passen a boxes i coneixem la Carme, la que serà la nostra llevadora, casualment el seu fill també es deia Genís. La recordo perfectament, tota una professional, transmetia calma i serenitat, les seves paraules em van fer encara més forta!
Al primer tacte, ja estava de 9 cm, el meu home i jo varem al·lucinar, la Carme ens va dir que el Genís feia molta feina, que ho portàvem molt bé i rapidet. Em deixo portar, se que ho faré molt bé, em sento forta i m’ho repeteixo mentalment, el meu home em mira i em fa una rialla, m’agrada molt, tot va bé.
Em sentia millor de quatre grapes per terra, inclús amb el cap sota el llit, tomba i gira… les contraccions eren fortes, molt fortes, tot i això, entre contracció i contracció tenia temps d’adonar-me que era molt feliç, tot anava com havia somiat.
Va venir una altra llevadora, es deia Angie, també molt agradable, ella aguantava el mirall, amb els tactes ja es començava a veure el cabell del meu fill i el vaig poder tocar. Tenia ganes de tenir-lo als meus braços, i sols feia que preguntar si ja ens portaven al paritori. Es van fer les 2, les 3 i les 4… A les 4:40 h de la matinada ens van passar a paritori, tenia moltes ganes d’empènyer, això gairebé ja ho tenim!
Al arribar a paritori ja ens esperava el meu home tot equipadet, amb uns ullets que fan que m’emocioni, aquesta emoció se’m talla amb una altra contracció, és una contracció tan forta que gairebé no li dono temps a la llevadora de posar-se els guants.
Tinc el mirall per poder veure com surt el Genís, però hi ha molts moments que tinc els ulls tancats, la força que he de fer m’impedeix obrir-los. Després d’una de les empentes, obro els ulls i puc veure que ja tinc fora el cap del meu fill, em fa aborronar tot el cos, em miro al meu home i tinc ganes de plorar de felicitat.
– Vinga una mica més i ja és fora! Em diu una de les llevadores, mentre l’altra em diu que l’agafi jo mateixa, i així ho faig, l’ajudo a acabar de sortir i el duc cap a sobre del meu pit… Va ser meravellós! No podia parar de mirar-lo, – és el Genís! La mateixa carona que havíem vist a les ecografies, amb el cabell tot tieso i un súper remolí a la part de davant.
Al cap d’una estona, el pare va tallar el cordó. A mi sols em va fer falta un punt per una petita ferida.
En Genís va pesar 2,880 kg i va mesurar 50 cm.
Benvingut fill meu!!!
Gràcies per aquest moment inoblidable.
