Aquesta és la historia del nostre part: meu, de l’Eloi i la nostra filla, la Greta.
El part va tenir lloc a l’hospital Trueta de Girona., ja que és on m’hi feien el seguiment de l’embaràs a la unitat d’alt risc. El meu ha estat un embaràs difícil en molts sentits, fa 15 mesos ens acomiadàvem de la germana de la Greta, l’Eyra, que va morir a les 31 setmanes de gestació, i per tant la por ha estat molt present, així com diferents problemes típics i no tant típics dels embarassos.
Malgrat aquest seguiment, l’equip d’alt risc em va dir que el part podria ser absolutament normal i atès només per llevadores. Jo per si de cas em vaig preparar per tots els escenaris possibles: des d’un part natural sense cap tipus d’intervenció ni epidural (si anava tot bé i ràpid) fins a una possible cesària en cas que hi hagués complicacions que posessin en risc la Greta.
Finalment, aquesta va ser la realitat que vam viure…
Dilluns 24 de juliol (39+3):
A la tarda intentava fer la migdiada quan de sobte vaig notar que em sortia líquid, després de dubtar si eren pèrdues d’orina o líquid amniòtic vam comprovar amb l’Eloi que havia trencat aigües, i eren clares. Quina emoció! Aviat coneixeríem la Greta. Vam decidir que després de sopar aniríem a l’hospital, ja que des de la setmana 36 que em medicava per tenir les plaquetes baixes (perill d’hemorràgia i impossibilitat de posar epidural) i no volíem apurar el temps per tal que em fessin els anàlisis.
Durant la tarda m’obligava a ballar i fer moviments amb la pilota per tal d’ajudar, però en realitat només tenia ganes d’estirar-me i dormir (també ho vaig fer).
I a les 12 de la nit vam arribar a l’hospital. Corretges: nena bé i cap contracció important. Accepto un tacte: coll posterior i tou però no esborrat i 1cm. M’expliquen el protocol: ara em pujaran a la planta de maternitat a una habitació a veure si inicio el treball de part jo sola, si no és així iniciarem inducció demà a la planta de sala de parts (a una sala de dilatació). Abans de pujar ens informen del resultats de les analítiques de plaquetes, i resulta que el tractament ha funcionat i les tinc prou altes com per què no hi hagi cap perill (a 97mil).
Em pugen i tinc habitació individual, intentem dormir.
Dimarts 25 de juliol (39+4):
Em fan corretges al matí i surten igual que el dia anterior: la nena bé i no marca cap contracció, a la nit n’he tingut alguna de fluixeta. No he pogut dormir gens.
Al llarg del matí noto algunes contraccions, em porten una pilota i m’obligo a utilitzar-la, però només tinc ganes d’estirar-me i dormir. Tot i ser a l’hospital ens sentim en un ambient força tranquil i ben cuidats.
Durant el matí contacto amb la Natàlia i la Carme, psicòloga i infermera que porten el grup de dol perinatal i que treballen al Trueta, ens vénen a veure i a donar ànims, la Natàlia s’encarrega d’informar al personal de la nostra experiència amb l’Eyra per tal que ho tinguin en compte (no anar a la mateixa sala de dilatació, preveure les meves pors…).
Com que no avanço, al migdia em baixen a la sala de parts, a una sala de dilatació amb moltes eines per alleugerir la dilatació (llum i ambient tranquil, lianes, pilota…). Quasi no hi havia canvis en el coll de l’úter, així que la inducció començarà amb prostaglandines. En aquesta primera part de la inducció m’atén un llevador que ja coneixíem d’altres visites: en Just. Ens torna a explicar el procés d’inducció i parlem de possibilitats, diu que calma, que pot ser molt llarg, però que siguem positius perquè alguna cosa ja he fet i també tinc l’avançada de no ser el primer part. Tant empoderador com sempre, aquest home!! I diu que he de fer el que senti, que en vertical sempre es millor però que he de fer el que senti en cada moment perquè som nosaltres (les dones) qui sabem què necessitem.
A les 9 de la nit continua anant tot molt lent, jo he provat les lianes, la pilota, he intentat descansar… però res ajuda. En aquest moment em sento malament com si fos culpa meva, sort que en Just em fa veure que no, que he de fer el que senti i que si no surten contraccions doncs no passa res, que no és per culpa meva, que ja sortiran. Tota l’estona m’anima i tranquil·litza, encara gràcies!
Ara fan canvi de torn, marxa en Just i vénen tres llevadores a presentar-se, tot i que a mi m’atén més una que (si no m’equivoco) es diu Alba, no la coneixia però es veu trempada, és propera i respectuosa com tothom fins ara.
A la ginecòloga quasi ni la he vist, ha vingut a presentar-se i sé que està al cas de mi, però ens deixen molt el nostre espai. Em donen opcions de coses a fer i decidim anar a pujar i baixar escales i després dutxar-me.
Mentre pugem i baixem escales em trenco, em poso a plorar perquè sento que el meu cos és inútil i no sap parir ni amb ajuda. Sort de l’Eloi que m’acompanya, em comprèn i m’anima.
Tornem a la sala de dilatació i em dutxo, em senta bé i mentre em dutxo noto contraccions. Després de la dutxa vénen la ginecòloga amb les llevadores i m’informen de que les últimes analítiques surten plaquetes a 65mil, i amb això res d’epidural. La notícia em fa tornar a plorar, no m’ho esperava. De moment parlen amb hematòlegs per veure si podem fer un tractament exprés, com que el part va lent tenim marge de maniobra. Hem plantejat diferents opcions però em diuen que calma. Les llevadores m’animen dient que a la que hi hagi contraccions potser tot es precipita i ja ni em cal epidural, però no ho veig gens clar a aquestes alçades.
Intentem centrar-nos i reconnectar amb la Greta, l’Eloi i jo. Pensar només en que queda poc per què ens coneguem i que tot anirà bé.
Dimecres 25 de juliol (39+5):
La nit és mogudeta, finalment el tractament exprés és una transfusió de plaquetes, ja no només per l’epidural, sinó perquè baixant com han baixat els hematòlegs ho recomanaven també pel risc d’hemorràgia. Em fan la transfusió a les 12h de la nit.
A les 7 del matí porto 4 dosis de prostaglandines i ja sí que tinc contraccions de les que notes que fan feina, i jo les respiro totes fent ohhhh o fent ahhh i també vaig quedant-me endormiscada. He dilatat un pèl més (a les 3:30h tenia coll quasi esborrat i 2cm) i han vist que hi ha la bossa sencera per sota, que el trencament deu ser en una altra zona més alta (això també fa que la cosa no avanci tant ràpid). Valorem si trencar-la per sota manualment o deixar que segueixi el seu curs, de moment decidim no fer res perquè així és més lent però natural (dins de que tot és medicalitzat), i també perquè ja han dit que si ho precipitem també serà segurament més dolorós. Jo que era partidària de que allò de “la hora curteta” és una merda i millor a poc a poc, he dubtat davant la possibilitat de tenir la nena abans, però valorant amb les llevadores i l’Eloi he recapacitat.
La ginecòloga torna a explicar-me com està ara el tema de les plaquetes: han pujat gràcies a la transfusió i tenim 12 hores per posar l’epidural (és el temps que dura la pujada repentina de plaquetes). En aquest moment em torno a trencar perquè han aflorat les meves pors respecte que li passi algo a la Greta. M’han tranquil·litzat amb paraules de consol i m’han posat les corretges una estona abans “del que tocava” perquè em quedés més tranquil·la encara (la nena portava estona quieta i jo estava paranoica). M’ha anat bé i després quan m’han ofert tenir les corretges més estona per estar tranquil·la no ho he necessitat. Estan tenint molta sensibilitat en general, fent els tactes amb molta cura, parlant amb calma, respectant i tranquil·litzant….
A les 8 del matí em fan un tacte i estic de 5cm. i vaig aguantant bé. La nena ha fet la gamberra i ens ha donat un ensurt. Resulta que ha pujat una mica i la llevadora ha dubtat si s’hauria donat la volta o què, però hem anat a fer ecografia amb la ginecòloga i estava ben posada però més amunt.
Sobre el tema epidural, em diuen que l’anestesista que hi ha ara segurament no em posaria epidural, però la llevadora diu que si estic aguantant tant bé fins ara que estigui tranquil·la, que potser encara puc tenir un part sense epidural. I que de totes maneres d’aquí poca estona hi haurà canvi de torn i el nou anestesista segurament sí que me la posarà si ho vull.
Els llevadors fan canvi de torn, ara m’atenen la Sara i en Xavi, i de ginecòloga hi ha la Dra. Gisela Tió.
Cap a les 11 ve l’anestesista a explicar-nos com procedirà ell si és que vull l’epidural, em sembla tot molt bé (tot i tenir millor les plaquetes ho volen fer tot amb més control de l’habitual) i signo el consentiment per tenir-ho fet quan la vulgui. Demano un altre tacte perquè veiem que he perdut la dinàmica que contraccions que ja tenia i potser haurem de posar oxitocina. Em fan el tacte i veuen que segueixo a 5cm, així que demano començar ja amb l’oxitocina bàsicament perquè no confio gaire en el meu cos veient el ritme que porto, i el tema de l’anestèsia em fa tenir una mica de pressa (no vull pecar de deixar fer al meu cos i acabar parint demà per cesària amb anestèsia raquídia perquè no avançava i sigui al única opció que tenim a banda de parir amb mal d’oxitocina sense epidural).
Comencem amb l’oxitocina i em poso música relaxant per començar a encarar el dolor que espero ens apropi a la Greta. Des d’ara i fins el part hauré d’estar amb les corretges posades per controlar la nena, em sembla perfectíssim (amb la por que tinc a que li passi alguna cosa prefereixo tenir-la controlada contínuament), i em diuen que quan vulgui els demani fer canvis de postura, que podem anar provant què em va millor.
Al migdia demano l’epidural. Les contraccions encara no eren de les més doloroses (comparant, al part de l’Eyra vaig patir molt més dolors), eren fortes però suportables. Malgrat això, per la por a deixar passar el temps i que se’ns passin les hores d’efecte de la transfusió he decidit no esperar i posar-la ara, així no caldrà ser tant prudents amb l’oxitocina, sempre que la nena l’aguanti bé.
Avui els meus ànims van millor, em consciencio que potser no neix avui sinó demà, i porto prou bé el tema de no haver dormit gairebé gens des de dilluns.
A les 5 de la tarda em fan un tacte i estic de 6cm. No he avançat gaire. Hem trencat la bossa per sota perquè no ho estava, a veure si ajuda amb les contraccions i no cal tirar tant d’oxitocina. També perquè la nena pugui baixar millor, tocar a sota i ajudar. Començo a notar sensació de tenir caca (que no són ganes d’apretar).
A les 7:45 estic de 8cm. i noten el cap de la Greta més envall. Les contraccions amb oxitocina ara es noten tot i estar amb epidural, a la part alta de la panxa. Per un costat és força molest ja que se m’agafa amb la costella, però m’agrada poder anar notant alguna cosa. Diuen que a la propera vegada segur que ja estic en completa perquè vaig molt bé i provarem d’apretar una mica per ajudar-la a acabar de baixar abans d’anar a sala de parts a fer l’expulsiu. Tota aquesta estona he estat escoltant música tranquila que portava preparada i respirant bé amb les contraccions. L’Eloi està a tope, va vigilant les corretges i m’anima quan les contraccions es fan més seguides.
A les 8:30 noto el cap de la Greta que vol sortir, cridem els llevadors. Comproven que estic en completa i el cap de la nena està a punt per sortir. Preparen la sala de parts i anem cap allà. Els preparatius s’allarguen i els dic que vull empentar ja.
Arriba el moment de l’expulsiu, llums apagats excepte un focus que il·lumina la meva vagina. La Dra. i en Xavi són davant de mi, ella aguantant gasses calentes al meu perineu. La Sara és a la meva esquerra controlant el batec de la Greta i ajudant-me a detectar les contraccions. L’Eloi és a la meva dreta mirant amb atenció com em vaig obrint per donar sortida la nostra filla. Ho sento molt íntim, hem compartit 12 hores amb ells, ara els toca canvi de torn però no hi ha pressa, volen ser-hi, amb calma.
En cada contracció tots quatre m’animen, tinc un mirall al davant per si ho vull veure tot. Al principi miro, però després prefereixo centrar-me en la meva tasca: respirar bé i empentar fort. En 6 o 7 contraccions la tenim fora, és molt petita! Me la posen al damunt, em cusen i s’allarga més del compte (només són 4 punts, però sagno molt, coi de plaquetes!). Estic en shock, se m’ha fet tot tant llarg i estic tant cansada… L’Eloi talla el cordó, em porten a una sala més tranquila i la posem al pit. S’agafa molt bé. Hi estem unes tres hores, en aquella estona em marejo dues vegades, he perdut molta sang i m’ha baixat la pressió. Finalment em posen suero glucosat i pugem a l’habitació.
Els dos dies i mig de l’ingrés són molt intensos, jo estic cansadíssima, la Greta mama bé però poca estona i necessitem ajuda amb la lactància. A planta totes les llevadores i infermeres ens donen suport i ens ajuden a qualsevol hora i tanta estona com necessitem.
Veient-ho amb perspectiva, estic contenta del meu part. En els moments en que tenia baixons anímics vaig arribar a pensar “punt, tinc i tindré una merda de part”, i realment el part va ser llarg, pesat i amb sorpreses desagradables, però va acabar de la millor manera que em podia imaginar i en tinc bon record. Sé que d’haver parit en un altre centre hauríem tingut la Greta abans, però segurament no hauria estat tant respectat o hauria tingut una cesària, que vist com va anar hauria estat innecessària.
Per acabar vull dir que malgrat se’m van fer tot tipus d’intervencions (tactes cada poc temps, corretges contínues, ús de prostaglandines i oxitocina…) tot va ser consensuat amb mi, algunes les demanava jo, i sempre abans de fer qualsevol cosa en parlàvem i em demanaven permís. El personal que ens va atendre, tant durant el part com en el postpart, van tenir tots un tracte absolutament respectuós, agradable, professional i proper alhora. Estic molt agraïda a tothom (bé, hi ha dues excepcions però eren personal de poca importància i a les quals vaig parar els peus i no vaig veure més).
