Hola!! comparteixo el relat del part del meu segon fill:
Part Liam 24/08/2016 01:15h
Eren les 00:15 de la matinada del dimecres 24 d’agost, quan com cada nit, m’aixeco a fer un pipi, al baixar les calcetes veig que estan molles , em canvio i decideixo tornar al llit, només estirar-me noto com comença a baixar-me líquid, llavors ja veig que si, que he trencat aigües, torno al bany, veig que són clares, m’emociono, penso que aviat coneixerem al Liam!! Tot i que tinc present que la cosa encara pot anar per llarg…
Però no, al cap de poca estona, a les 00:30 tinc la primera contracció! Ve forta i al cap de poc ve una altra… Afago el mòbil per començar a controlar les contraccions, no pensava que la cosa aniria tan rapida! I decideixo despertar al meu home perquè veig que la cosa va de debò!
Anoto la primera a les 00:36 té una durada de 1:31 i fa mooolt de mal!!! Buff penso si les primeres ja fan aquest dolor, no podré aguantar les de part actiu!!! Jo que volia i feia molt de temps que em preparava per a un part natural… A les 00:38 anoto la següent! Com poden ser tan seguides?? També dura més d’un minut i és molt dolorosa, jo en aquells moments m’anava a preparar per fer-me una dutxa, passo de dutxa i li dic al meu home, que avisi a la meva mare que vingui a quedar-se amb el gran, que dormia plàcidament sense adonar-se de res!
Tot anava molt de pressa, agafo el primer que trobo, em vesteixo rapidament, arriba la meva mare i marxem pitant, ja que fins a l’hospital tenim uns 40 minuts de trajecte!
Les contraccions al cotxe, segueixen sent, cada minut i poc i molt intenses, cada vegada que ve una contracció m’haig de posar de genolls al seient i abraçar amb força el respatller, a mig trajecte, noto una pressió molt forta i ganes d’empènyer, li dic al meu home que pari el cotxe que el nen ja surt! Ell, molt espantat i nerviós diu que no, que aguanti! Jo l’obligo a parar, li dic que no puc aguantar que surt ja!
Atura el cotxe, li dic que truqui al 112, així ho fa, passo una altra contracció, noto el famós anell de foc que a tants relats de part havia llegit, només penjar el telefon, surt el cap del nen, jo de genolls, li estic tocant el cap amb la mà!! Quina emoció sento en aquell moment, li dic, preparat que a la següent contracció surt ja el cos! I així va ser, en poc més d’un minut, surt el Liam! És el seu pare qui l’agafa, tot llefiscós i de seguida mel passa quina sensació tan bonica i inexplicable!! Ploro d’emoció!! Eren la 01:15h
Té el cordo per darrere el coll i no mel puc acabar de pujar per posar-me’l damunt, així que li dic que l’agafi, mel baixi i li trec el coll el cordo, ara ja si, ja me’l puc posar pell amb pell, el tapo amb una manteta que portàvem i esperem uns 15 minuts fins que arriba l’ambulància!! En aquells moments jo estava en un nuvol!! Era tan petitonet i bonic!! I si, havia tingut un part natural!! Em sentia forta!! Ho havia aconseguit!
Ens carreguen a l’ambulància i ens porten a Sta. Caterina! Només arribar el Liam s’agafa al pit i ens deixen als tres sols amb una llum tènue un parell d’horetes! Llavors ja el pesen 2,990 kg i 47 cm! El vesteixen, tot al meu costat i ens porten a l’habitació. Tot el personal que ens va atendre aquell dia i durant la nostra estada a l’hospital un 10!! Estic molt contenta i agraïda de com ens han tractat!!
