Volia compartir la meva historia de part per ajudar altres mares. La meva experiencia va ser molt negativa i em vaig sentir molt sola. El tracte a l’hospital va ser gairebé inhumà i vam acabar molt deceptionats.
Un matí de finals d’agost vaig trencar aigües molt poc a poc. Com que esava de 36 setmanes no pensava que hagués trencat aigües així que vaig fer vida normal fins que vaig començar a tenir contraccions bastant fortes (després de 12 hores) i vam anar a l’hospital Quiron.
El dia abans havia tingut visita amb el meu metge perquè sentia pressió al sòl pèlvic i tenia contraccions a les nits i ell rient em va dir que totes les mares primerenques volem que els nostres bebés surtin d’hora i que ens veuríem al setembre.
Experiència del part:
Ens van deixar a una de les sales de les urgències i vam estar molt incòmodes i sobretot jo. Van tancar l’accés a la lavabo (la sala compartia lavabo amb un altre sala) i havia d’anar al lavabo public de la planta, vaig haver de demanar més d’un cop compreses pel líquid amniòtic que sortia i el meu marit va haver de demanar diverses vegades vingués algú per controlar les meves contraccions.
Hi havia poca comunicació entre els equips, i hi havia moments que em van fer un tacte 3 o 4 persones un després del altra. Despres de 4-5 hores que no ens deixaven sortir de les urgències em van posar molta pressió per posar-me l’epidural perquè havien de posar me oxitocina perquè no dilatava ràpid ( no sé com és possible dilatar sense lavabo i en una habitació de 4m cuadrats). També em van dir que millor portar l’epidural per si un cas acabava amb cesària!
L’anestesista no va compartir informació suficient amb mi, excepte el full que havia de firmar, i no em va explicar els efectes secundaries de l’epidural així que ens vam espantar quan vaig començar a tremolar.
Amb l’oxitocina baixaven molt les pulsacions del bebé i va fer bradicàrdia per 7 minuts així que ens van dir que ens podian donar 1 hora més peroò que seria millor fer una cesària perquè el bebé patia. Com que ens vam espantar molt vam decidir fer una cesària.
El moment de la cesària el ginecòleg no va compartir suficient informació amb mi sobre que passava en cada moment, no tinc cap idea sobre si van deixar el cordoóumbilical 1 minut com vam parlar a l’última visita amb el meu metge i ningú va ser particularment amable. Ningú estava al meu costat i ningú em va dir res durant el procés. Un moment vaig mirar enrere perquè hi havia algú i vaig veure una persona dormint a una cadira!
Quan va sortir el bebe només me la van deixar 1 minut.
Postpart
Em van portar a la sala de reanimació on em van dir que la petita havia de estar a la UCI i que m’ho explicarien tot a l’habitació. Era molt dur estar allà sense ningú i sense saber que passava. Al final la petita tenia el sucre baix i havia d’estar a la UCI uns dies. El primer dia no la podia visitar perque havia d’aixecar-me primer! Al final ho vaig fer després de 20 hores de la cesària!!!
La UCI no era oberta tot el dia i nomes hi podíem anar cada 3 hores i si trigàvem una mica perque havíem d’esperar que vinguessin a buscar-me amb una cadira de rodes (que al final anava caminant perquè no podia perdre l’oportunitat de veure-la) ja li havien donat el biberó i no s’enganxava al pit i jo havia d’anar a la màquina de treure llet en lloc de tenir la meva filla. També la deixaven plorar i es va quedar afonica!!
Tampoc em van explicar com fer perquè s’enganxés bé al pit i em va fer una ferida i ella no menjava bé i només plorava. Al final ho vem conseguir amb l’ajuda de la meva doula pero ens va costar molt.
La llevadora no va venir a veure’m, el meu metge va venir 24 hores després i el metge que em va fer la cesària em va visitar per 1 minut i sense donar-me informació sobre la recuperació o explicar-me -res sobre l’operació, el meu úter o els medicaments que havia de prendre aquests dies i perquè.
Ningú em va explicar quins medicaments em donaven, perquè i quan havia de prendre’ls.
Molts cops havia de trucar vàries vegades perquè vingués algú per treure’m els antibiòtics que havien acabat perquè volia baixar a la UCI per veure el bebé!
Quan vaig preguntar sobre què havia de vigilar amb la cesària la resposta va ser ‘sortirà tot a l’informe’ .
Al final vaig fer una queixa formal a la Quiron i ho vaig dir tot al meu metge perquè sapigués perquè no hi tornaré i la seva resposta va ser: “veniu aquí amb un seguro de nivell/preu Ryan Air i voleu servei de Emirates” i des de l’hospital em van enviar una resposta molt tipica que no era ni firmada pel metge que em va fer la cesària.
