Part vaginal a la clínica CIMA

Avui la Nur, la nostra llumeta, fa 9 dies. I avui, que trobo un momentet entre jocs de la “gran” i teta  de la petita, escric el meu relat de part. Sento si és llarg, però és un escrit per desar i en un futur ensenyar a les meves nenes, és per això que vull que estigui escrit amb el cor.
Bé petitones, tot comença un Divendres 14 del 2017. Entro a la CIMA, fem monitors i mirem tensions, les quals són altes, i és per això que parlant amorosament amb la gine i amb la llevadora decidim induir per tensions altes. He de donar les gràcies a la Cristina,  que va estar més de mitja hora al nostre costat explicant-nos tot. En cap cas em presionen, de fet, tot el contrari! Tot clar, amb amor i consensuat.
Marxo a casa per descansar i veure si milloren les tensions però no, de fet empitjoren.
Llavors veig que arribes. Veig que en breu et tindrem amb nosaltres. Estic feliç. Contenta. Eufórica. I de cop…em sento trista…molt trista…i et veig a tu. Tan petita. Tan enèrgica. La meva petita Arlet. I sento que demà seras gran. Que demà deixarem la nostra vida soles. Juntes. M’acomiado de tu petita, del nostre temps exclusiu de jocs, dels nostres mimos exclusius, de tres anys intensos de complicitat…dels nostres tres anys juntes…i ploro, ploro molt mentres et dic que t’estimo. Mentres et dono les gràcies per haver-nos escollit. Mentres et demano perdó per treure’t aquest temps. Se que en un futur serà magnífic. Us estimareu. Us ajudareu. Us necessitareu. Però al principi serà dur i em sento molt culpable.
El papa i la mama agafem el bus, anem a la CIMA, berenem i entrem. Ens presenten a la Silvia, la llevadora que hi haurà aquesta nit. Uaaaau…dolça, propera, carinyosa, amorosa, divertida, enèrgica…increible. Ens ho explica tot. Pas a pas. Sempre. Constantment. Em posa les prostaglandines via vaginal i esperem tranquils.
A les 21:30 aprox anem a la nostra habitació i jo començo amb petites contraccions. Suaus. Em permeten dormir. Descansar. Trucar als avis per saber com estas…
Passen les hores i falta menys per veure’t petita. A les 3:30 les contraccions són més fortes. Seguides. Desperto al papa, que ja sabeu que pot dormir en qualsevol lloc i en qualsevol moment i m’acompanya. Faig una dutxa per relaxar-me. M’estiro. Camino. Demano pilota. Dormo. I a les 8:30 baixem a sala de parts.
Rocio…em presenten una altra gran persona. La nostra llevadora de dia. Ella ens acompanyarà i ajudarà a portar-te al món. Es presenta. Ens explica. Ens demana permis per tot. I ens fa un tacte on ens diu que estic dilatada de 4cm! És dolça. Propera. Confía en nosaltres i ens ho fa saber. És una persona i una llevadora increible. Li explica al papa com ajudar-me. Ella sap que vull un part natural i quan als 6cm demano epidural m’encoratja a aguantar. Em proposa dutxa, pilota i postures. Jo ho faig tot. Em sento super ben acompanyada…em sento forta. M’ho fa sentir. Pero…de nou, no puc més…Començo a no gaudir. I ella torna a encoratjar-me! Em proposa utilitzar el gas. I així ho faig una hora…fins que trec. I jo no puc més. Torno a cridar-la. Em diu que estic de casi 8 cm. Segueix animant-me ja que sap que vull un part sense epi però jo no puc més. És llavors quan crida a l’anestesista i me la posen. Fan sortir al papa, jo estic tranquila ja que confio en ella…i no és per menys! Va pujar al llit amb mi, em va abraçar, em va acompanyar, em va ajudar moltissim i, un cop posada, quan jo vaig començar a plorar perque vaig sentir que “fallava” em va tornar a encoratjar: Has sigut molt forta Raquel! Ho has fet molt bé!
Descansem mitja horeta i ve. Ja estic en completa.
Ve la Raquel, la meva gine, em posen mirall enorme i començem. 4 pujos i t’agafo. T’acarono. Et faig petons. Et fem petons. Quin moment més màgic…plores, plores molt…igual que la mama i el papa. Ja et tenim amb nosaltres bonica.
La nostra llum. La nostra petita arco iris.
David, gràcies per acompanyar-me, ajudar-me, donar-me forces i encoratjar-me! T’estimo!!!
Aprofito per donar les gràcies a tot el personal de la CIMA. Començant per la Cristina (se que estas per aquí i no puc etiquetar-te), les llevadores Silvia i Rocio, la meva gine Raquel Ruiz, Diana (crec recordar) ajudant de les llevadores, els tres celadors que vaig veure, anestesista, la Dra. Soler que va venir a veure com estaven els punts, les infermeres de planta, les pediatres…ostres tothom. Un tracte exepcional! Gràcies per fer una feina vocacional.