Fa gairebé un any ens va arribar aquest preciós escrit. Per alguna raó sen’ns va passar i acabem de trobar-lo revisant els testimonis rebuts.
Gràcies Judit per compartir-ho, diculpa per haver trigat tant!
Em trobo a la setmana 35 del meu segon embaràs. I dic segon ja que farà un any que vaig viure un avortament a les 6 setmanes de gestació. Un tràngol relativament fàcil de superar, fins que em vaig quedar embarassada novament… Fins llavors no vaig ser realment conscient del trasbals psicològic i emocional que comporta. He viscut tantes pors al llarg d’aquest embaràs… Estic segura que la majoria de dones embarassades senten pors sobre el benestar del seu futur fill, i que és una condició que va arrelada al sentiment de mare, des del moment en que saps que comences a crear una nova vida. Tot i així, les experiències passades ens marquen, com a dones i com a persones amb desitjos i amb il·lusions, i sembla que el costat negatiu és viu més proper.
La recta final adquireix un color diferent de la resta de l’embaràs. El moment més rellevant de tota la meva vida s’acosta a passos agegantats, i va acompanyat de tots els dubtes que fins ara no existien. Com anirà? Seré capaç? Suportaré les onades de les contraccions? Sóc realment conscient del que hi ha dins meu? Em respectaran? Ho gaudiré? M’ho deixaran gaudir? Són interrogants tan immensos que a vegades em treuen la son. Quan llegeixo testimonis de parts intento viure i sentir cadascuna de les paraules que la mare escriu. M’emociono si ella s’emociona, i també m’enfado si sento que ella ho està. Empatitzar tant amb les vivències externes em permet preparar-me d’alguna manera, em fa sentir que estic dins del procés i que tot va bé. Sento impaciència…
Aquest embaràs està sent màgic, tot va tan bé que a vegades espanta. Prendre consciència de cada sensació nova, de cada moviment dins nostre… és la cosa més bonica que pot viure qualsevol dona. Sóc tan immensament feliç i ja l’estimo tant que m’emociono només de pensar-hi. Em sento afortunada de la meva condició de dona, de la meva capacitat, de la oportunitat que m’està donant la vida per fer-me conscient de fins on puc arribar a estimar.
Puc estimar-te per sobre de tot el que hi ha en aquest món, Gal·la princesa. Et somio cada nit, puc sentir la teva mirada dins de la meva. Gràcies per tot el que m’estàs fent viure petita, ets tan màgica com t’havia imaginat.
Judith
