Fa 7 dies va arribar l’Elba desprès d’un part natural i 100% respectat.
He tingut un embaràs molt actiu, però molt conscient, tenia clar que volia gaudir d’un part respectat i que segurament m’hauria de creuar amb personal sanitari poc actualitzat, tot i això per sort, tenia molta informació i les idees clares.
Tinc mútua però la meva ginecologa em va recomanar fer el seguiment a la publica si volia un part natural, és així com em començo a inclinar cap al Pius. Fem una visita a les portes obertes i sento per primera vegada que un professional entén en el vull. El seguiment fins la setmana 36 el faig al cap de Torredembarra. Durant l’embaràs he fet ioga i osteopatia, crec que això em va permetre arribar en molt bon estat de forma al part i penso que va ser important ja que tot el procès va durar 30h aproximadament.
El dia 7 tinc corretges, contraccions cada 10 min. Sé que el procès ha començat però decideixo fer vida completament normal, camino faig encarrecs tot el mati i anem a dinar fora amb la meva germana, noto les contraccions regulars però estar activa m’ajuda. Intento descansar després de dinar però les contraccions ja no em deixen, son cada 6-7 minuts. La tarda la passo a casa amb la meva germana i el meu nebot de dos anys. Cap al vespre comencen a apretar les contraccions, no em puc moure massa, al sofà amb les cames creuades com un buda i calor a l’esquena. Sopem! Veiem una serie i em fico a la banyera, les contraccions son regulars cada 3 min. A les 11.15 la meva germana avisa a la meva parella que es a Barcelona en un concert, jo em vesteixo, acabo de fer la bossa i sortim. Tinc 30 min fins a Valls.
Arribem, la meva parella es a la porta. Entrem i dono el pla de part a la llevadora, només he dilatat 1cm però com som de fora esperem una mica, quan em torna a fer un tacte he arribat a 3cm. Ens quedem. La llevadora em porta calor per l’esquena, faig una mica de pilota però no m’ajuda, camino y continuo amb la meva postura de buda. Els monitors me’ls posa de manera intermitent, tot i això em puc moure amb ells si ho necessito. Canviem de sala, estic dilatada de 6 cm i la llevadora em proposa la banyera. Faig la sirena, son les 6 del matí, a les 8 hi ha canvi de torn, jo continuo fent la sirena fins les 9 del mati. Al sortir de la banyera trenco la bossa, em fa un tacte i estic de 9cm. Gaudeixo el dolor pensant en la calma que em provoca quan marxa la contracció. Tanco els ulls amb cada contracció, no necessito fer sorolls, només estar concetrada en les contraccions. Arribo a completa però l’Elba mira cap a la dreta, probo diferents postures, de 4 potes, la liana, aguantant una pilota… aquest procès és fa llarg, el dolor és constant. La meva parella m’acompanya fent-me massatges quan estic de peu, em fa riure quan conecto amb el món i es tira al terra quan jo ho faig, em dona el que necessito a cada moment sense necessitat de demanar-li. A les 13h començo a estar molt cansada, l’esquena no m’aguanta, la meva parella avisa i la llevadora em diu que comenci a emputjar quan tingui una contracció, i així ho faig a 4 potes sobre el llit. La llevadora em torna a mirar, l’Elba arriba, he de seure perque em fa molt mal l’esquena. Faig 4 o 5 pujos on em deixo l’ánima, ara si que crido salvatgement. La sensació de dolor màxim desapareix com si fos màgia quan surt el cos de la meva filla. L’Elba porta 3 voltes de cordó al coll i una a la cintura, que no li van impedir nèixer al seu ritme. Plorem tots 3 
😊. M’han de posar 4 punts ja que tinc un estrip de grau 1.
En cap moment em vaig plantejar demanar epidural, realment vaig gaudir el meu part en tot el seu procès. La intervenció de les llevadores va ser mínim, em van deixar fer el que el cos em demanava en tot moment i estic realment agraïda del seu acompanyament. A planta cap queixa, tot el personal ens va atendre molt bé, a les 48h exactament marxàvem cap a casa.
