1-Beneficis respiratoris per al bebè: la sang que arriba al bebè és rica en eritròcits (cèl·lules vermelles) que aporten un nivell d’oxigen idoni pels teixits del nadó. Un nivell alt d’oxigen en sang i teixits promou l’inici d’una respiració espontània, donat que els capil·lars pulmonars s’omplen, causant erecció als alvèols per facilitar que la primera presa d’aire sigui efectiva.
2-Ajuda a una transició fàcil: Si al bebè li costés respirar a l’inici, aquest oxigen extra és com un sistema de suport. El canvi de respiració umbilical a respiració pulmonar està dissenyat per a que sigui gradual, mentre la placenta comença a desprendre’s a poc a poc, la respiració es torna més eficaç. (Buckley, 2009)
3- Beneficis de reanimació: L’oxigen i el volum sanguini que rep el nadó és molt valuós, especialment per a bebès compromesos, tot i així es sol tallar ràpidament el cordó per a reanimar. Les reanimacions amb el cordó intacte tenen el suport de l’oxigen extra que li arriba al nadó… i el comprometen menys (Weeks, 2007).
4-Aport de ferro: el ferro que aquesta sang aporta al bebè li dóna una protecció de 6 mesos contra l’anèmia ferropènica (van Rheenen y Brabin, 2004; Hutton, 2007). Això ha fet que a molts centres hospitalaris d’altres països es canviï radicalment les pràctiques de pinçar i tallar el cordó.
5- Beneficis de la icterícia fisiològica: com que la sang que prové de la placenta és rica en cèl·lules vermelles hi ha un risc d’incrementar la icterícia fisiològica, perquè l’excés de cèl·lules vermelles produeix que aquestes es deteriorin, es trenquin i un dels productes de desfet que surt d’aquest procés és la bilirubina, que en excés produeix icterícia. Tot i així, és probablement adaptatiu ja que la bilirubina aporta protecció contra l’oxidació i els radicals lliures pel gran nivell d’oxigen present (Buckley 2011).
6-Privació de la sang: el volum sanguini del bebè és directament proporcional al seu pes, aproximadament uns 350ml, o una mica menys de 500ml si pesés 4kg . En estudis on s’ha mesurar la quantitat de sang que passa al nadó pel cordó umbilical després del naixement s’ha vist que pot ser entre 50 i 150ml, que és entre un quart i la meitat del
volum total de sang del nadó. Això a més promou que la sang vagi cap a la medul·la del nadó transformant-se en diversos tipus de cèl·lules diferents. “L’evidència diu que el millor banc de sang per al nadó és el cordó umbilical” (Diaz-Rosselló, 2006; Weeks, 2007; Farrar et al 2010). Quan es fa donació de la sang del cordó s’està privant al nadó d’aquesta sang, i no ofereix cap benefici per al bebè (Sullivan, 2008; Buckley, 2009). ¿Ens sorprendria si algú estigués letàrgic després d’haver perdut un quart o la meitat del seu volum sanguini?
7-La sensibilitat del bebè: creiem realment que el nadó no se n’adona de la privació que pateix al néixer quan se li talla el cordó abans que deixi de bategar sent aquesta la seva primera experiència al món extern? Per què no prenem les experiències dels nadons com quelcom important? Fa poques dècades es creia que els nadons no sentien dolor i si necessitaven una operació es feia sense anestèsia… De veritat creiem que el nadó no sent aquesta pèrdua de sang i energia i no la relaciona amb l’inici de la seva existència al món extra-uterí?
8-Si tots els teixits estan ben oxigenats, el cervell també! Si hi ha mala perfusió, la falta de sang pot contribuir a paràlisi cerebral o inclús autisme. (Morley, 1998)
9-Beneficis mamífers: Cap mamífera talla o mossega el cordó abans d’haver expulsat la placenta! De manera que és el nadó qui regula el seu volum sanguini final. La placenta és més petita i més fàcil de treure si la sang ha arribar al nadó, i així aquesta expulsió és més curta (Soltani et al , 2005).
10: Beneficis mare-bebè: si no es toca el cordó no s’interromp el vincle que s’està construint entre mare i nadó al menys per una hora, un temps excepcional e irrecuperable. La gran quantitat d’hormones generades en aquest moment si es respecta el silenci i la intimitat permeten facilitar l’inici d’una lactància exitosa.
Imma Sàrries Zgonc
www.immallevadora.com
llevadora
REFERENCIES:
Buckley, S. (2009) Gentle birth, gentle mothering. New York: Celestial Arts.
Buckley, S. (2011) Top Ten tips for cord clamping. Essentially Midirs. 2 (10), p. 27-31.
Diaz-Rossello, JL (2006) Cord clamping for stem cell donation: medical facts and ethics. Neoreviews, 7 (11), p.557-563.
Farrar, D., Airey, R., Law, GR., et al (2010) Measuring placental transfusion for term births: weighing babies with cord intact. British Journal of Obtetrics and Gynaecology, 118 (1), p. 70-75.
Hutton, EK., Hassan, ES. (2007) Late vs early clamping of the umbilical cord in full-term neonates: systematic review and meta-analysis of Controlled Trials. JAMA, 297 (11), p.1241-1252.
Morley, GM. (1998) Cord closure: can hasty clamping injure the newborn? OBG Management. July, p.29-36.
Soltani, H., Dickinson, F. and Sumonds, I. (2005) Placental cord drainage after spontaneous vaginal delivery as part of the management of the third stage of labour. Cochrane Database of Systematic reviews, 4.
Sullivan, MJ (2008) Banking on cord blood stem cells. Nature Reviews. Cancer, 8 (7), p.555-563.
van Rheenen, P., Brabin, BJ. (2004) Late umbilical cord-clamping as an intervention for reducing iron deficiency anaemia in term infants in developing and industrialised countries: a systematic review. Annals of Tropical Paediatrics, 24 (1), p. 3-16.
Weeks, A. (2007) Umbilical Cord Clamping after birth. British Medical Journal, 333 (7615), p. 312-313.
Foto ilustrativa:
https://m.facebook.com/photo.php?fbid=10152693939805166&id=661010165&set=o.414578291919270&source=46#
